Leandro Pita Romero: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories
m Majúscules i minúscules
Línia 35:
Amb la caiguda de la monarquia i la instauració de la república, el 14 d'abril de [[1931]], forma part del gran front electoral impulsat a Galícia per [[Santiago Casares Quiroga]], anomenat [[Federació Republicana Gallega]]. Per aquesta coalició es va presentar a les [[eleccions generals espanyoles de 1931]], assolint una acta de diputat amb 43.181 vots. A les [[eleccions generals espanyoles de 1933|eleccions de 1933]], en representació del PRG, va obtenir 82.916 vots. Durant el [[bienni negre]] (1933-1935) es distancià de Casares i s'incorpora al govern de centredreta del [[Partit Republicà Radical]] encapçalat per [[Diego Martínez Barrio]] i amb [[Alejandro Lerroux]] com a ministre de Marina. El 8 d'octubre de 1933 es converteix en el ministre més jove de la [[Segona República Espanyola|Segona República]] a l'ocupar la cartera de Marina, al capdavant de la qual estarà tot just dos mesos. Amb la victòria electoral de la dreta, al novembre de 1933, Lerroux forma govern el 16 de desembre d'aquest any, i el nomena ministre d'Estat, equivalent a ministre de Relacions Exteriors. En 1934 deixa aquest càrrec per a convertir-se en ministre sense cartera. Durant aquesta etapa representa a Espanya a Europa, sent nomenat ministre plenipotenciari i primer ambaixador de la República davant el [[Vaticà]], on establí relacions amistoses amb el llavors secretari d'Estat, cardenal Pacelli, qui es convertirà després en el Papa [[Pius XII]].
 
Amb el triomf del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]], Pita Romero deixa el seu càrrec d'ambaixador, tornant a viure a La Corunya. En aquesta ciutat el sorprèn l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]] (18 de juliol de [[1936]]). A pesar de ser un polític moderat i un catòlic practicant, ha d'exiliar-se, primer a [[Portugal]] i després a l'[[Argentina]]. En aquest país, treballa com a eriodista i advocat, escrivint en alguns dels millors diaris i revistes d'aquest temps, com [[La Premsa]], [[El Mundo]], [[Crítica]], [[La Capital]] i [[Leoplán]]. No va tornar a Espanya fins a [[1960]], fent-lo regularment a partir de llavors, encara que mai de forma definitiva.
 
== Bibliografia ==