Pablo de Azcárate y Flórez: diferència entre les revisions

Va començar la seva carrera diplomàtica en la recentment formada [[Societat de Nacions]], que va abandonar per actuar com a ambaixador del govern de la [[Segona República Espanyola|II República]] a [[Londres]] durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]], la qual cosa el va obligar a exiliar-se.

Després de l'esclat de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]], passà uns dies a París ajudant [[Fernando de los Ríos Urruti]] a reorganitzar l'ambaixada espanyola (un autèntic ''mercat'' d'ofertes d'armes, segons les seves pròpies paraules), de la que després se'n faria càrrec [[Álvaro de Albornoz]].<ref>{{ref-web|url=http://www.secc.es/media/docs/7_1_Monje_Gil.pdf|títol=La embajada de España en París y el inicio de la Guerra Civil|data=3 de maig de 2010|autor=Monje Gil, Isidoro|editor=Sociedad Estatal de Conmemoraciones Culturales}} pàg. 8</ref> Renuncià al seu càrrec en la Societat de Nacions, i el [[13 de setembre]] assumí el càrrec d'ambaixador del [[Governs de la Segona República Espanyola|govern republicà]] a [[Londres]], on buscà el suport del govern britànic per a la República, encara que [[Neville Chamberlain]] proclamà la [[Principi de no-intervenció|no-intervenció]] el [[1937]]. Des de l'ambaixada, aconseguí atenuar les simpaties que d'antuvi mostrà la societat britànica pels revoltats.<ref name = socie /> Mantingué contactes constants amb els diputats dels partits simpatitzants, proporcionant-los informació i dades que pogueren ser utilitzats en les sessions del [[Parlament Britànic]].<ref>Varis autores. ''Homenaje a Carlos Cid''. Universidad de Oviedo, 1989. ISBN 84-7468-173-1, pàg. 305</ref> Les seves gestions durant aquests tres anys foren constants, i sempre lamentà profundament el nul suport prestat per les autoritats britàniques als republicans espanyols, com reflectí al seu llibre ''Mi embajada en Londres durante la Guerra Civil Española''.