Ricardo Corro Moncho: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m Majúscules i minúscules
Línia 16:
| ocupacio = advocat
}}
'''Ricardo Corro Moncho''' ([[Sevilla]], [[1899]] - [[21 d'octubre]] o [[21 de novembre]] de [[1936]])<ref>La data de l'assassinat és discutida:Álvarez Rey la fixa al novembre, mentre que Espinosa Maestre coincideix en el dia, 21, però assenyala octubre</ref> va ser un [[advocat]] i [[polític]] republicà andalús, assassinat pels revoltats durant la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola]].
== Biografia ==
Nascut a Sevilla però establert des de nen a [[Granada (Andalusia)]] on la seva família es va traslladar, allí va estudiar el batxiller i es va llicenciar en [[Dret]] (amb Premi Extraordinari de fi de carrera) i [[Filosofia i Lletres]] el mateix any (1921) a la [[Universitat de Granada]]. Es va dedicar immediatament a treballar com a advocat. El [[1930]] es va incorporar a l'activitat política i, al costat de [[José Palanco Romero]], es va afiliar a [[Acció Republicana]] de [[Manuel Azaña]] i, després, a la seva hereva, [[Izquierda Republicana]]. Va ser escollit regidor de l'ajuntament granadí a les [[eleccions municipals espanyoles de 1931|eleccions municipals de 1931]] que van donar lloc a la [[proclamació de la Segona República Espanyola|proclamació de la República]]. El seu company Palanco va ser escollit [[alcalde de Granada|alcalde]] i ell va estar totalment implicat en l'acció municipal des d'un primer moment. A l'abril de 1933 Palanco va dimitir, sent nomenat alcalde Ricardo Corro. Malgrat els seus intents per modernitzar la ciutat i el desenvolupament de les obres públiques, que eren a més un element fonamental per pal·liar les altes taxes d'atur, va veure tallat tot el finançament, la qual cosa el va dur a dimitir al setembre de 1934. No obstant això va romandre en l'alcaldia mentre es nomenava el seu successor, però amb la [[revolució de 1934]] va ser cessat, com tota la corporació municipal, i tot això malgrat la seva expressa oposició al moviment revolucionari i vaguístic.