Ricard Lamote de Grignon i Ribas: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - el XIVè Festival + el XIV Festival
m Majúscules i minúscules
Línia 20:
Mentrestant, Ricard Lamote escrivia música que el situava entre els de la seva generació, un conjunt de compositors que per iniciativa de Blancafort conformaren el denominat Grup dels Vuit o [[Compositors Independents de Catalunya]], en l'únic concert públic del qual Ricard Lamote va estrenar la ''Sonatina per a piano'' i ''Quatre estances de Kayyam per a veu i piano''. L'abril de 1936 una obra seva, ''[[Joan de l'ós]]'' per banda, solistes i cor, va inaugurar el XIV Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Barcelona.
 
Ricard Lamote es va sumar a la protesta pel [[bombardeig de Gernika]] que va fer la [[Legió Còndor]] a les ordres de [[Franco]] i va posar música a un espectacle de caràcter polític amb una composició, el 1936, ''Cartell simfònic'' que, dins d'un concert-homenatge a la [[Unió Soviètica]], contenia episodis amb himnes de tots els fronts. Això i les denúncies, van fer que en acabada la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]] fos empresonat i més tard marxés a [[València]] juntament amb el seu pare. Allí ocupà el càrrec de sotsdirector de la recentment creada Orquestra Municipal, al costat del seu pare, que n'era director.<ref name="gencat1304">{{citar ref | títol =Els intèrprets catalans |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=30aba664955b8210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Abril 2013 }}</ref>
 
El [[1948]] tornà a Barcelona, però a causa de la impossibilitat de recuperar el seu càrrec a la Banda Municipal, es dedicà especialment a la composició i la [[pedagogia musical]]. El [[1957]] ocupà la subdirecció de l'[[Orquestra Municipal de Barcelona]], col·laborant estretament fins a la seva mort amb [[Eduard Toldrà]], que n'era el director.