Museu d'Història de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - Barcelona què te el + Barcelona que té el
m Majúscules i minúscules
Línia 27:
A partir de l'[[Exposició Universal de Barcelona (1888)|Exposició Universal de Barcelona de 1888]] es registren diversos intents institucionals de configurar una exposició permanent i unes col·leccions específiques d'[[història de Barcelona]]. Els més rellevants foren la reunió de peces relacionades amb la història de Barcelona que tingué espai propi al Museu d'art i arqueologia ubicat a l'antic arsenal (actual [[Palau del Parlament de Catalunya|Parlament]]) de la [[Parc de la Ciutadella|Ciutadella]]<ref>{{ref-publicació|cognom=Pagès|títol=La nova secció de records i curiositats barcelonines al Museu de la Ciutadella|publicació=Gaseta de les arts|data=1 bril 1926|pàgines=5|exemplar=46}}</ref> i l'exposició organitzada per Agustí Duran i Sanpere al Pavelló de Barcelona de l'[[Exposició Internacional de 1929]], que ja no era una mera reunió de peces singulars si no que s'articulava en funció d'un discurs explicatiu sobre la ciutat. Així mateix, des de l'any 1877 la [[Capella de Santa Àgata]] era plenament destinada a usos museístics com a seu del [[Museu Provincial d'Antiguitats]], que s'hi va mantenir fins al 1932.
 
Fet determinant per a l'origen del Museu d'Història de Barcelona fou el trasllat, pedra a pedra, de la [[Casa Padellàs]], des del carrer de Mercaders a Plaça del Rei/carrer del Veguer, l'any 1931, com a conseqüència de l'obertura de la [[Via Laietana]]. Les obres de fonamentació de la casa al seu nou emplaçament a Plaça del Rei/carrer del Veguer (substituint unes cases ''“sense caràcter”'' com diu Duran i Sanpere)<ref name="ref">{{ref-publicació|cognom=Duran i Sanpere|nom=Agustí|títol=El museu d'història de la ciutat|publicació=Barcelona i la seva història. L'art i la cultura |data= 1975 |lloc =Barcelona |pàgines=640-649}}</ref> van permetre descobrir les restes d'una part important de l'antiga [[Barcino]] i van donar lloc a una ambiciosa intervenció arqueològica a tota la [[plaça del Rei]] que va continuar fins a la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil de 1936-1939]]. Aquesta troballa, juntament amb la recuperació del [[Palau Reial Major]] arran del desmantellament del museu de Santa Àgata el 1932 i la rehabilitació del [[Saló del Tinell]], (ocupat, fins al 1936, per la comunitat de l'antic [[convent de Santa Clara de Barcelona]]) van confirmar la idoneïtat del conjunt monumental de la Plaça del Rei com a emplaçament del projectat museu d'història de Barcelona.
 
El museu ja es va inaugurar després de la guerra civil, l'any 1943, com a ''“Museo de Historia de la Ciudad”.'' El dirigia [[Agustí Duran i Sanpere]], que en venia madurant la concepció des d'abans de la guerra.<ref>{{ref-notícia|cognom=Duran i Sanpere|nom=Agustí|títol=El Museo de Historia de la Ciudad |publicació=Diario de Barcelona|data=28 de maig del 1943.}}</ref> Inicialment el museu restà integrat en un ens municipal anomenat [[Institut Municipal d'Història de Barcelona]] al qual va estar vinculat fins a l'any 1957, data de jubilació de Duran i Sanpere.<ref>{{ref-publicació|cognom=Duran i Sanpere |nom=Agustí |títol=El Instituto Municipal de Historia de Barcelona a través de sus primeros cuarenta años (1917-1957)|publicació=Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona|data=1957-1958|pàgines=5-67|volum=27}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom=Riera i Viader |nom=Sebastià |títol=Gènesi i primera etapa de l'institut Municipal d'Història (1916-1989)|publicació=Barcelona. Quaderns d'història |data=1995 |pàgines=25-31|volum=1}}</ref> A nivell de divulgació de la història de la ciutat, una iniciativa de l'Institut Municipal d'Història que aquells anys va tenir un gran ressò ciutadà fou un programa radiofònic setmanal anomenat ''“Barcelona, divulgación histórica”'' (1944-1973).