Art de Catalunya: diferència entre les revisions

El [[segle XX]] fou una època de profundes transformacions socials, polítiques, econòmiques, tecnològiques i culturals. Catalunya visqué els fets dramàtics de la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil espanyola]] i la repressió de la dictadura [[Franquisme|franquista]]. La [[Transició democràtica espanyola|transició]] i la reinstauració de la [[Generalitat de Catalunya|Generalitat]] i el nou [[Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979|estatut d'autonomia]] faran revitalitzar la cultura catalana aquests últims anys.<ref>Jordi Galofré: ''Historia de Catalunya'', pàg. 321-379.</ref>

Després d'una època de prosperitat entre la [[Primera Guerra Mundial|Primera Guerra mundial]] i la [[Guerra Civil Espanyolaespanyola|Guerra Civil]], en què Catalunya estava al corrent dels moviments artístics europeus, la postguerra fou una època de retrocés cultural. Malgrat això, l'art català connectà amb els diferents moviments denominats d'''[[avantguarda]]'', que suposen canvis radicals en la concepció de l'art, tant en l'àmbit teòric com tècnic o material. Els successius "[[-ismes avanguardistes|ismes]]" avantguardistes ([[cubisme]], [[futurisme]], [[dadaisme]], [[surrealisme]], [[expressionisme]], etc.) pretenen transformar la societat amb l'art, plantejant un projecte compromès amb la renovació cultural dels pobles. L'[[art abstracte]] suposà la pèrdua de la figuració, donant pas en la segona meitat de segle a tendències informalistes o immaterials.<ref>Josep M. Cadena: ''Les avantguardes i la recuperació de l'esperit creatiu''. A ''El llibre d'or de l'art català'', pàg. 192.</ref>