Partit Carlí (1971): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 45:
La documentació de les Forces Actives Revolucionàries Carlistes (FARC), molt crítiques amb Carles Hug i el seu equip polític, mostra una realitat molt heterogènia en aquestes assemblees congressuals: «1. L'existència de tres tendències en el congrés: esquerra, dreta i centre. 2. La realitat de la situació d'extrema oposició en què es troben tant la dreta com l'esquerra -si bé per molt diferents motius- pel que fa a les jerarquies del partit, i la total adhesió del centre a la línia jeràrquica. 3. Una radicalització absoluta de postures amb la conseqüent seqüela de lluites intestines».<ref>{{ref-llibre|cognom=Onrubia Rebuelta|nom=Javier|títol=Notas para una historia de las Fuerzas Activas Revolucionarias Carlistas (FARC) 1971-1973|pàgines=79|lloc=Madrid|editorial=Magalia Ediciones|any=2003}}</ref>
 
En aquest procés va ser fonamental, segons Rodon i Guinjoan, la participació, en estreta col·laboració amb Carles Hug, del secretari general del partit, [[José María de Zavala]], i del periodista [[Josep Carles Clemente]], qui hauria estat encarregat la direcció ideològica<ref>{{Ref-publicació|cognom=Rodon Guinjoán|nom=Ramón María|títol=Invierno, primavera y otoño del Carlismo (1939-1976)|publicació=Universitat Abat Oliva CEU|data=2015|pàgina=504|url=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf}}</ref> i va desenvolupar en aquell temps la seva teoria de diferenciació entre Carlisme i Tradicionalisme.<ref>{{cita publicaciónref-publicació|apellidos1=Rodón Guinjoán|nombre1nom1=Ramón María|títulotítol=Invierno, primavera y otoño del Carlismo (1939-1976)|publicaciónpublicació=Universitat Abat Oliva CEU|fechadata=2015|páginapàgina=363|url=http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/362375/Trrg.pdf}}</ref>
 
Segons l'historiador Francisco Javier Caspistegui, les decisions dels Congressos del Poble Carlí estaven preses amb antelació i els congressos van servir a la direcció del partit per a arrogar-se una suposada participació activa de les bases, del "poble carlí".<ref>{{ref-llibre|cognom=Caspistegui|nom=Francisco Javier|títol=El naufragio de las ortodoxias: el carlismo, 1962-1977|data=1997|editorial=EUNSA|pàgines=99}}</ref>
Línia 63:
El 27 de juliol del 1971 va ser reestructurada la Junta Suprema del Carlisme (màxim organisme directiu), cessant en els seus càrrecs Juan J. Palomino i Ricardo Guiz de Gauna. En la seva nova composició estava conformada per l'equip de la Secretaria General, els representants de les juntes regionals i Ignacio Romero Osborne, per la Germandat Nacional d'Antics Combatents dels Terços de Requetés fidel a Carles Hug.<ref>{{ref-llibre|cognom=Pérez-Nievas Borderas|nom=Fermín|títol=Contra viento y marea. Historia de la evolución ideológica del carlismo a través de dos siglos de lucha|pàgines=176|editorial=Fundación Amigos de la Historia del Carlismo|any=1999}}</ref> L'any següent, Francesc Xavier, després de sofrir un seriós accident d'automòbil, va concedir plens poders al seu fill [[Carles Hug de Borbó i Parma]], representat a Espanya per Zavala, per a dirigir al partit, i el 20 d'abril de 1975 va abdicar-hi.
 
La seva agrupació catalana, el [[Partit Carlí de Catalunya]] participaria tant en l'[[Assemblea de Catalunya]] com en el [[Consell de Forces Polítiques de Catalunya]]. El seu secretari general era Josep Badia i Torras.<ref>{{ref-web|url=http://www.memoria.cat/en-record-de-josep-badia-i-torras|títol=En record de Josep Badia i Torras}}.</ref>
 
El 1972 va celebrar l'anual acte carlí del Quintillo, prop de Sevilla, al qual, segons la publicació ''Pacto'' del Partit Carlí, van assistir 2.000 persones, entre elles nombrosos observadors de tots els grups polítics.<ref>{{ref-publicació|títol=Acto Carlista de Quintillo|publicació=Pacto|data=Abril de 1972|pàgines=6|url=https://ddd.uab.cat/pub/ppc/pacto/pacto_a1972m4.pdf}}</ref> L'any següent l'acte de Quintillo va ser suspès,<ref>{{ref-notícia|títol=Sevilla: suspendido el acto carlista del Quintillo|publicació=Informaciones|url=http://www.march.es/ceacs/biblioteca/proyectos/linz/documento.asp?reg=r-15807|data=30/04/1973}}</ref> i segons Josep Carles Clemente el Partit Carlí va celebrar-ho en un altre lloc.<ref>{{ref-publicació|cognom=Clemente|nom=Josep Carles|títol=Un, dos, tres...|publicació=Esfuerzo Común|url=https://ddd.uab.cat/pub/ppc/esfcom/esfcom_a1973m5n168.pdf|data=15 de maig de 1973|pàgines=26|exemplar=168}}</ref> Amb aquest motiu la junta regional va publicar una declaració denunciant el subdesenvolupament del territori andalús.<ref>{{ref-llibre|cognom=Borbón Parma|nom=María Teresa|títol=La clarificación ideológica del Partido Carlista|pàgines=156|editorial=EASA|any=1979}}</ref>