|
== Mite ==
Cassiopea presumia que la seva bellesaella i la de la seva filla Andròmeda superavasuperaven laen bellesa de les [[nereides]], les [[nimfa|nimfes]] del [[mar]]. En sentir aixòAixò va aixecardespertar la ira de [[Posidó]], el déu del mar. Posidó va decidir castigar l'arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant un [[monstre]] marí semblant a una [[balena]], de vegades identificat amb [[Ceto]], que va enviar contra les costes d'Etiòpia aper destruir el país. Cassiopea i el seu marit varen consultar l'[[oracle]] de [[Líbia]] i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó.
Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perquè la devorés el mostre marí. Però va ser alliberada per [[Perseu (heroi mític)|Perseu]], que va arribar a temps amb l'ajuda del seu cavall [[Pegàs (mitologia)|Pegàs]]. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va voler que Cassiopea romangués sense càstig i amb ela fi de [[tortura]]r-la eternament va posar a [[Cassiopea (constel.lació)|Cassiopea]] al firmament lligada a una [[cadira]] en una posició que es troba amb el cap per avall la meitat del temps mentre gira al voltant de l'[[estel polar]].
Les tradicions son diverses sobre l'origen de Cassiopea són diverses. De vegades se la relaciona amb la família del fenici [[Agènor (fill de Posidó)|Agènor]]. Seria l'esposa de [[Fènix (fill d'Agenor)|Fènix]] i la mare de [[Fineu (fill de Belos)|Fineu]]. És filla d'Àrab, un fill d'[[Hermes]], que donà nom al país anomenat Aràbia. De vegades el seu marit no és Fènix sinó [[Èpaf]], amb qui va engendrar [[Líbia (filla d'Èpaf)|Líbia]], la mare d'Agènor. També, com hem dit, se la considera l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia. Tots aquests mites relacionen Cassiopea amb els països del sud de Grècia, Aràbia, Etiòpia o Egipte.
Actualment els noms dels altres personatges del mite com, Andròmeda, Ceto, Cefeu, etc. els duen [[constel·lacions]] veïnes a l'[[esfera celeste]]. En les representacions iconogràfiques, Cassiopea generalment apareix asseguda aen una cadira o tron, la forma de la constel·lació, però no sempre es representa lligada.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=91|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Vegeu també ==
|
