Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

El [[grec koiné]] s'havia convertit en la [[llengua vehicular]] del Mediterrani oriental i de l'[[Anatòlia|Àsia menor]] després de les conquestes d'[[Alexandre el Gran]].<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 279; Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society,'' p. 5.</ref> [[Llucià]] fins i tot imaginava que el grec era la llengua universal a l'[[inframón grec|Inframón]].<ref>[[Llucià]], ''[[Diàleg dels morts]]'' 25; Anderson, ''The Second Sophistic,'' p. 194.</ref> Durant l'[[antiguitat tardana]], la població de la [[Grècia peninsular]] i de les [[illes gregues]] tenia majoritàriament el grec com a primera llengua, un fet que es repetia a les principals ciutats orientals, a l'[[Anatòlia occidental]] i en algunes àrees costaneres.<ref name="Treadgold">Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society'', p. 5.</ref> Posteriorment, el grec esdevindria la principal llengua de l'[[Imperi Bizantí]], on va desenvolupar-se fins a crear el [[grec medieval]] i que, amb el pas del finalmenttemps, esdevindria el [[grec demòtic|grec modern]].<ref>Stefan Zimmer, «Indo-European», dins ''Celtic Culture: An Historical Encyclopedia'', p. 961.</ref>

L'emperador [[Claudi]] va intentar limitar l'ús del grec, irevocant fins i tot va arribar a revocar la ciutadania a tots aquells que no tinguessin un nivell suficient de llatí. No obstant això, en una ocasió en què uns ambaixadors grecoparlants van assistir al [[Senat romà]], l'emperador va demostrar els seus dots en aquesta llengua, ja que sabia parlar grec de forma fluida.<ref name="Rochette01"/> [[Suetoni]] el cita quan es refereix als «nostres dos idiomes»,<ref>[[Suetoni]], ''Vida de Claudi'' 42.</ref> a més de tenir dues secretaries imperials, una per als grecs i una altra per als llatins, que van aprèixer durant el seu regnat.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 553; Lee I. Levine, ''Jerusalem: Portrait of the City in the Second Temple Period (538 B.C.E. – 70 C.E.)'' (Jewish Publication Society, 2002), p. 154.</ref>