Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 33:
=== Grec ===
 
El [[grec koiné]] s'havia convertit en la [[llengua vehicular]] del Mediterrani oriental i de l'[[Anatòlia|Àsia menor]] després de les conquestes d'[[Alexandre el Gran]].<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 279; Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society,'' p. 5.</ref> [[Llucià]] fins i tot imaginava que el grec era la llengua universal a l'[[inframón grec|Inframón]].<ref>[[Llucià]], ''[[Diàleg dels morts]]'' 25; Anderson, ''The Second Sophistic,'' p. 194.</ref> Durant l'[[antiguitat tardana]], la població de la [[Grècia peninsular]] i de les [[illes gregues]] tenia majoritàriament el grec com a primera llengua, un fet que es repetia a les principals ciutats orientals, a l'[[Anatòlia occidental]] i en algunes àrees costaneres.<ref name="Treadgold">Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society'', p. 5.</ref> Posteriorment, el grec esdevindria la principal llengua de l'[[Imperi Bizantí]], on va desenvolupar-se fins a crear el [[grec medieval]] i que, amb el pas del finalmenttemps, esdevindria el [[grec demòtic|grec modern]].<ref>Stefan Zimmer, «Indo-European», dins ''Celtic Culture: An Historical Encyclopedia'', p. 961.</ref>
 
[[Fitxer:P.Ryl. I 61.tif|thumb|upright=1.4|[[Papir]] del [[segle V]] bilingüe que mostra en paral·lel un text en grec i un altre en llatí i reflecteix un discurs de [[Ciceró]]<ref>[[Ciceró]], ''[[In Catilinam]]'' 2.15, [[Papir Rylands 463|P.Ryl.]] I 61 «recto».</ref>]]
 
L'emperador [[Claudi]] va intentar limitar l'ús del grec, irevocant fins i tot va arribar a revocar la ciutadania a tots aquells que no tinguessin un nivell suficient de llatí. No obstant això, en una ocasió en què uns ambaixadors grecoparlants van assistir al [[Senat romà]], l'emperador va demostrar els seus dots en aquesta llengua, ja que sabia parlar grec de forma fluida.<ref name="Rochette01"/> [[Suetoni]] el cita quan es refereix als «nostres dos idiomes»,<ref>[[Suetoni]], ''Vida de Claudi'' 42.</ref> a més de tenir dues secretaries imperials, una per als grecs i una altra per als llatins, que van aprèixer durant el seu regnat.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 553; Lee I. Levine, ''Jerusalem: Portrait of the City in the Second Temple Period (538 B.C.E. – 70 C.E.)'' (Jewish Publication Society, 2002), p. 154.</ref>
 
Que les dues llengües eren d'ús quotidià ho testimonia l'existència d'inscripcions bilingües, les quals arriben, fins i tot, a alternar un i altre idioma. L'epitafi d'un soldat de llengua grega, per exemple, podia començar estant escrit en grec, per després relacionar el seu rang i la seva unitat dins l'exèrcit romà en llatí.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 556; Adams, «''Romanitas'' and the Latin Language», p. 200.</ref>