Palau (arquitectura): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 19:
 
[[Fitxer:Regaleira1.JPG|thumb|right|324x324px|Una ''quinta'', o palau rural portuguès: la de ''Regaleira'', a [[Sintra]], prop de [[Lisboa]], obra de l'arquitecte Luigi Mannini (1904-1910)]]
[[Fitxer:Mysorepalace.jpg|left|thumb|250px|Palau a [[Mysore]] ([[Índia]])]]
A [[Itàlia]], on els diversos ducats locals van durar fins al [[segle XIX]], moltes petites capitals tenen el seu ''Palazzo Ducale'', la seu del govern. A [[Florència]] i a altres poderosos governs comunals, la seu del govern era el ''[[Palazzo della Signoria]]'', fins que a Florència els [[Mèdici]] van esdevenir grans ducs de [[Toscana]]. Aleshores el centre del poder es va traslladar a la seva residència del [[Palazzo Pitti]], mentre que l'antiga seu del govern es va començar a anomenar el ''Palazzo Vecchio'' ("Palau Vell").
Encara més, en algunes ciutats italianes no és pas inusual de trobar un bon nombre de ''palazzi'', nom que inclou algunes mansions comparativament humils, fets construir per les principals famílies nobles. Cada palau era com un rusc on residien tots els membres de l'eixam familiar, encara que no sempre tingués una gran aparença arquitectònica de cara al carrer. Al [[segle XX]], en [[italià]] es va començar a anomenar ''palazzo'' qualsevol edifici de pisos gran.
 
[[Fitxer:Blenheim main entrance.jpg|thumb|left|200px|Façana principal del [[Palau de Blenheim]], a [[Anglaterra]]]]
A [[Anglaterra]], segons un acord tàcit, no hi havia hagut altres ''palaces'' que els usats com a residència oficial per la monarquia i alguns [[bisbe]]s. Així, el [[Palau de Beaulieu]] es va començar a anomenar així precisament quan Thomas Boleyn el va vendre a [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] el [[1517]]; abans s'havia conegut sempre com a ''Walkfares''. Però com ha passat en altres països, aquest mot ja no fa referència només a residències de la família reial. Tot i que el [[Palau de Blenheim]] ''(il·lustració de l'esquerra)'' mai ha estat una residència reial, el nom forma part de l'honor extraordinari atorgat per una nació agraïda a un gran general, [[John Churchill]], primer duc de Marlborough. (Juntament amb altres palaus reials i episcopals situats al camp, Blenheim demostra que ''palace'' no té cap connotació específicament urbana en [[anglès]].)
 
[[Fitxer:Palacio Episcopal de Astorga de noche.jpg|thumb|right|324x324px|El [[Palau Episcopal d'Astorga|Palau Episcopal]] d'[[Astorga]]]][[Fitxer:Blenheim main entrance.jpg|thumb|left|200px|Façana principal del [[Palau de Blenheim]], a [[Anglaterra]]]]
[[Fitxer:Mysorepalace.jpg|left|thumb|250px|Palau a [[Mysore]] ([[Índia]])]]
Igual que passava al continent, aquests palaus reials i episcopals no eren tan sols llocs de residència; per als funcionaris que s'encarregaven de l'administració del regne o de la diòcesi era també el seu lloc de treball. (Avui dia molts palaus episcopals encara tenen les dues funcions, la de residència del bisbe i la de seu de les oficines de la diòcesi.) De tota manera, a diferència de la fórmula "Palau de Justícia", molt estesa en diverses parts del món, els edificis administratius de la moderna administració [[regne Unit|britànica]] no són anomenats mai ''palaces''; i encara que el nom habitual per al Parlament és el de [[Palau de Westminster]], això fa referència al fet que Westminster era l'antiga residència reial i el centre administratiu.