Amèrica del Sud: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços
m NBSP
Línia 83:
 
=== Geologia i relleu ===
Topogràficament, Amèrica del Sud es divideix en tres seccions: la serralada, les terres baixes de l'interior i l'escut continental.<ref name="TCEE">{{ref-web |url=http://www.infoplease.com/ce6/world/A0861195.html|títol=South America: Topography and Geology|any=2007|obra=Columbia Electronic Encyclopedia|consulta=27/12/2008|llengua= anglès}}</ref> La [[serralada dels Andes]] destaca per ser la [[serralada]] més llarga i jove del món, així com la més alta fora d'[[Àsia]]. Naixent de les profunditats oceàniques, s'aixeca des del sud de [[Illa Gran de Terra del Foc|Terra del Foc]] seguint un traç paral·lel a la costa del [[oceà Pacífic|Pacífic]], per diversificar-se al nord, obrint-se en dos braços, un cap a l'[[istme de Panamà]] i l'altre seguint la costa del [[mar Carib|Carib]]. Passa per Argentina, Xile, Bolívia, el Perú, Equador, Colòmbia i Veneçuela. El seu cim més alt és l'[[Aconcagua]], amb 6.962 [[msnm]]. Durant el seu recorregut, la serralada es ramifica en diverses serralades secundàries que tanquen valls com la [[depressió intermèdia]] i la [[vall del Cauca]], a Colòmbia, i [[altiplà|altiplans]] com l'[[altiplà andí]] que es troba a uns 3.000  msnm en una zona entre Bolívia, el Perú, Argentina i Xile. L'origen de la serralada és el resultat de la [[subducció]] de la [[placa de Nazca]] sota la [[placa Sud-americana|placa sud-americana]] a uns 9 cm/any. A Colòmbia, a l'altre extrem del subcontinent, hi ha una serralada independent dels Andes, la [[sierra Nevada de Santa Marta]], amb el [[pic Cristóbal Colón]] com a punt culminant, amb 5.776 m.
 
Les terres baixes se solen classificar en tres sistemes:<ref>{{ref-web |url=http://www.lateinamerika-studien.at/content/natur/naturesp/natur-192.html|títol=Espacios naturales de Latinoamérica|any=2005|obra=Institut für Geographie der Universität Innsbruck|consulta=27/12/2008|llengua=castellà}}</ref> els [[Llanos|llanos del Orinoco]], la [[Selva amazònica|plana de l'Amazones]] i la [[plana Chacopampeana]] o del Plata, formades per la [[sedimentació]] produïda pels rius que les travessen i per les partícules fruit de l'[[erosió eòlica]]. A més, hi ha petites planes costaneres tot seguint l'oceà Pacífic a Colòmbia, Equador i Perú i l'Atlàntic a Guyana, Surinam, Guayana Francesa i Brasil. La major depressió del subcontinent es troba a 105 m sota el nivell del mar, a la [[llacuna del Carbón (Santa Cruz)|llacuna del Carbón]], Argentina.
Línia 128:
Als [[Andes Patagònics]] hi ha el [[Camp de Gel Patagònic Nord|camp de gel Patagònic Nord]] i el [[Camp de Gel Patagònic Sud|camp de gel Patagònic Sud]], aquest darrer la tercera major extensió de gel del món després de [[Antàrtida|l'Antàrtida]] i [[Grenlandia|Groenlàndia]].
 
El [[llac de Maracaibo]], a Veneçuela, és el més gran del subcontinent, amb 13.000 km², mentre que el [[llac Titicaca]], situat entre el Perú i Bolívia, és el llac més gran i més alt del món navegable, amb 8.300 km² i 3.821  msnm, respectivament.
 
=== Fauna i flora ===