Guerau de Liost: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Minúscula |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
==Biografia==
El creador del pseudònim Guerau de Liost fou [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]], gran amic de Bofill. El nom, d’origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de [[Breda]] i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política
De família de propietaris rurals al [[massís del Montseny|Montseny]], estudià [[Dret]] i [[Filosofia]] a la [[Universitat de Barcelona]]. La seva activitat política començà a la [[Lliga Regionalista]] com a regidor de la ciutat de [[Barcelona]], on tingué enfrontaments amb els partidaris del [[lerrouxisme]] per l'ús de la llengua catalana a l'ajuntament. L'any [[1919]] fou diputat de la [[Mancomunitat de Catalunya]], entrà al departament de cultura d'aquesta administració i a l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. El [[1922]] fundà [[Acció Catalana]], i en fou dirigent fins que se'n separà per discrepàncies i tornà a la Lliga. Fou diputat a les corts espanyoles el [[1931]] i [[1932]].
La seva faceta periodística i literària s'inicià en un primer moment a ''Catalunya'' i després a ''[[La Veu de Catalunya]]''; a partir del [[1922]], passà a ''[[La Publicitat]]'', òrgan de propaganda del partit [[Acció Catalana]]. Com a poeta va publicar: ''Somnis'' ([[1913]]), ''La ciutat d'ivori'' ([[1918]]), ''Selvatana amor'' ([[1920]]), ''Ofrena rural'' ([[1926]]) i, el més destacat de tots, ''La muntanya d'ametistes'' ([[1908]]), prologat per [[Eugeni d'Ors]] i per [[Josep Carner i Puig-Oriol|Josep Carner]] en una reedició del [[1933]], és un homenatge al Montseny on és manifesta l'estil detallista i de rigor idiomàtic que el caracteritzava. En [[1929]] publicà ''Sàtires'', una visió irònica i mordaç dels defectes humans.
És enterrat al [[Cementiri de Montjuïc]], en el nínxol hipogeu 698 de l'agrupació novena. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] la casa de Jaume Bofill i Mates fou, com tantes altres, ocupada per un comitè revolucionari. En una nota que es troba a continuació d'un ofici de 29 d'octubre de 1936 s'indica la decisió del servei de biblioteques de la [[Generalitat de Catalunya]] de protegir la biblioteca i papers de l'escriptor, conservats en dues habitacions.<ref>Anna Gudayol [http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000037/00000064.pdf "El salvament de les biblioteques catalanes durant la Guerra Civil: les notes de Jordi Rubió"]</ref> A principis dels anys 80 el fons personal de Jaume Bofill i Matas va ingressar definitivament a la [[Biblioteca de Catalunya]].
| |||