Revisió del 13:02, 1 ago 2017 modifica Histanna (discussió \| contribucions) 194 edits →‎Capelles laterals Etiqueta: editor visual ← Edició anterior		Revisió del 13:09, 16 ago 2017 modifica desfés Albaclopes (discussió \| contribucions) 230 edits →‎Capelles laterals: Vitrina dels srs. Bibern Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 105: En el [[presbiteri]], orientat a llevant, s'hi obren tres grans finestrals amb vitralls que daten de 1945. El retaule és posterior a l'any 1936 però en ell part de l'antic retaule gòtic, concretament les escultures dels apòstols envoltant la gran imatge gòtica de la Verge Maria i el nen va ser aprofitat. D'aquest retaule gòtic, la part que corresponia a les sis taules de la vida de sant Feliu, obra de Joan de Burgunyà, ara es guarden al Museu Diocesà de Girona ([[Museu d'Art de Girona\|Museu d'Art]]). S'hi pot observar també les imatges de sant Narcís i sant Feliu a banda i banda de la reixa que tanca el presbiteri. === Capelles laterals ===▼ [[Fitxer:Aloi de Montbrai (1350) Gerona.jpg\|alt=Crist jacent d'Aloy de Montbrai\|thumb\|333px\|Estàtua d'alabastre del Crist jacent, obra d'Aloy de Montbrai (1350) que formava part d'un grup escultòric dedicat al Sant Enterrament. situada a la capella del Corpus Christi.]]▼ Situant-nos a la porta sud i seguint la nau en sentit contrari a les agulles del rellotge trobem les següents capelles laterals: ▼ * Capella de santa Anna que ara és el Baptisteri on hi ha la pica d'aigua beneïda. ▼ * Capella del Corpus Christi, situada més enllà de la porta principal, sota el campanar. S'hi pot admirar l'estàtua d'[[alabastre]] del ''Crist jacent'', obra d'[[Aloi de Montbrai]] (1350) que formava part d'un grup escultòric dedicat al [[Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona\|Sant Enterrament]].<ref>{{Ref-web\|url = http://www.magistricataloniae.org/ca/indexmcat/artistdocument/item/aloy.html\|títol = Entrada "Aloy de Montbrai" a la web Magistri Cataloniae\|consulta = 9/10/2014\|llengua = català\|editor = \|data = }}</ref>▼ * Capella del Santíssim on a més es venera el sant Crist de la Confraria de la Passió i Mort que tanca la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant. [[Fitxer:Bisbe tomàs de lorenzana.jpg\|esquerra\|miniatura\|Bisbe Tomàs de Lorenzana, la planta que sosté el bisbe a les seves mans correspon a la capella dedicada a Sant Narcís, que es troba a l'interior de l'església de Sant Feliu.\|232x232px]]Capella de sant Narcís, de factura barroca i forma el·líptica, realitzada per l'arquitecte Ventura Rodríguez amb pintures de Francesc de Tremulles. Va ser construïda entre els anys 1782 i 1792, la primera pedra va ser col·locada pel Bisbe [[Tomàs de Lorenzana]]. S'hi venera el bisbe i màrtir Sant Narcís, patró de Girona. Les parets són de diaspre de diversos colors extrets de la muntanya de Sant Miquel i les voltes estan decorades amb una pintura al fresc del pintor català Tramullas. A banda i banda es veuen les sepultures d'[[Álvarez de Castro]] i de les Heroïnes de Santa Bàrbara. Al creuer nord, sota un massís d'arc semi-circular, sostingut per unes pilastres toscanes, hi ha instal·lat els vestigis més antics del culte a sant Narcís: El sarcòfag primitiu (s. XIII), el sepulcre gòtic de Joan de Tournai (1328) i el quadre que recorda el miracle de les mosques (1675) obra també de Francesc de Tremulles. Damunt de les portes laterals es poden veure diverses banderes i trofeus de guerra guanyats durant els Setges de 1808 i 1809<ref>{{Ref-web\|url=http://ciutatdegirona.info/monuments/top-10/sant_felix/\|títol=Col·legiata de Sant Fèlix o Sant Feliu de Girona\|consulta=2017-08-01\|llengua=ca}}</ref>. ▼ Al costat dret del presbiteri, al creuer sud, hi ha dues absidioles amb les capelles de la Mare de Déu del Remei i de Sant Josep, a més de les imatges del Sagrat Cor de Jesús, Sant Salvador d'Horta i Sant Agustí. ▼ * Capella del Sagrat Cor de Maria, situada al costat de la porta sud. Hi ha col·locat el sarcòfag dels Sitjar en el que es pot veure representats dos àngels sostenint un sol amb anyell que porta una creu en el seu interior. Porta una inscripció datada el 1214. Aquest sarcòfag abans es trobava a l'exterior, al costat de la portada sud, on ara hi ha una reproducció.▼ S'hi conserva un valuós mobiliari, a més del que es guarda al [[Museu d'Art de Girona]].<ref name="monestirs"/>▼ === Altres elements === Linha 129 ⟶ 118: En relació amb el sepulcre de Sant Narcís, el primer sepulcre de Sant Narcís fou costejat per l'Ajuntament de Girona, segons consta en la inscripció que es llegeix a la part frontal d'aquest sepulcre: ''PATRONO SUO PRAESANTISSIMO SENATUS GERUNDENSIS XV CALENDAS APRILIS ANNO MDCCC''.<ref name="patmapa"/> Del segon sepulcre sabem que l'any 1328, el mestre Joan realitza aquest sepulcre a expenses del Canonge Guillem de Sucarats i del capítol col·legial. La majoria d'autors identifiquen aquest autor amb Joan de Tournai. Segons explica la tradició, des de la seva construcció fins a finals del segle XVIII, va guardar les relíquies del Sant. En aquest moment el bisbe [[Lorenzana]] ordenà el trasllat a la capella i sepulcres actuals. És una obra de caràcter realista i dinàmic, amb predomini de les formes plenes, especialment cúbiques, més properes del [[gòtic flamenc]] que no pas del català.<ref name="patmapa"/> Els [[Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona\|sarcòfags romans de Sant Feliu]] provenen segurament d'una necròpoli tardorromana que estaria situada en el mateix lloc de l'església. Estaria fora la muralla al costat de la porta nord, avui coneguda amb el nom de Sobreportes. Devien ser trobats en el moment de la construcció de l'església.<ref name="patmapa"/> ▲=== Capelles laterals === ▲[[Fitxer:Aloi de Montbrai (1350) Gerona.jpg\|alt=Crist jacent d'Aloy de Montbrai\|thumb\|333px\|Estàtua d'alabastre del Crist jacent, obra d'Aloy de Montbrai (1350) que formava part d'un grup escultòric dedicat al Sant Enterrament. situada a la capella del Corpus Christi.]] ▲Situant-nos a la porta sud i seguint la nau en sentit contrari a les agulles del rellotge trobem les següents capelles laterals:. ==== Capella de santa Anna ==== ▲* Capella de santa Anna que ara és el Baptisteri on hi ha la pica d'aigua beneïda. ==== Capella del Corpus Christi ==== ▲* Capella del Corpus Christi, situadaSituada més enllà de la porta principal, sota el campanar. S'hi pot admirar l'estàtua d'[[alabastre]] del ''Crist jacent'', obra d'[[Aloi de Montbrai]] (1350) que formava part d'un grup escultòric dedicat al [[Sant Enterrament de l'església de Sant Feliu de Girona\|Sant Enterrament]].<ref>{{Ref-web\|url = http://www.magistricataloniae.org/ca/indexmcat/artistdocument/item/aloy.html\|títol = Entrada "Aloy de Montbrai" a la web Magistri Cataloniae\|consulta = 9/10/2014\|llengua = català\|editor = \|data = }}</ref> ==== Capella del Santíssim ==== On també s'hi venera el sant Crist de la Confraria de la Passió i Mort que tanca la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.[[Fitxer:Bisbe tomàs de lorenzana.jpg\|esquerra\|miniatura\|Bisbe Tomàs de Lorenzana, la planta que sosté el bisbe a les seves mans correspon a la capella dedicada a Sant Narcís, que es troba a l'interior de l'església de Sant Feliu.\|232x232px]] ==== Capella de sant Narcís ==== ▲[[Fitxer:Bisbe tomàs de lorenzana.jpg\|esquerra\|miniatura\|Bisbe Tomàs de Lorenzana, la planta que sosté el bisbe a les seves mans correspon a la capella dedicada a Sant Narcís, que es troba a l'interior de l'església de Sant Feliu.\|232x232px]]Capella de sant Narcís, deDe factura barroca i forma el·líptica, realitzada per l'arquitecte [[Ventura Rodríguez]] amb pintures de [[Francesc Tramulles i Roig\|Francesc de Tremulles]]. Va ser construïda entre els anys 1782 i 1792, la primera pedra va ser col·locada pel Bisbe [[Tomàs de Lorenzana]]. S'hi venera el bisbe i màrtir [[Sant Narcís\|Sant Narcís,]] patró de Girona. Les parets són de diaspre de diversos colors extrets de la muntanya de Sant Miquel i les voltes estan decorades amb una pintura al fresc del pintor català ~~Tramullas~~[[Francesc Tramulles i Roig\|Tramulles]]. A banda i banda es veuen les sepultures d'[[Álvarez de Castro]] i de les [[Heroïnes de Santa Bàrbara]]. Al creuer nord, sota un massís d'arc semi-circular, sostingut per unes pilastres toscanes, hi ha instal·lat els vestigis més antics del culte a sant Narcís: El sarcòfag primitiu (s. XIII), el sepulcre gòtic de [[Joan de Tournai]] (1328) i el quadre que recorda el miracle de les mosques (1675) obra també de [[Francesc Tramulles i Roig\|Francesc de Tremulles]]. Damunt de les portes laterals es poden veure diverses banderes i trofeus de guerra guanyats durant els Setges de 1808 i 1809.<ref>{{Ref-web\|url=http://ciutatdegirona.info/monuments/top-10/sant_felix/\|títol=Col·legiata de Sant Fèlix o Sant Feliu de Girona\|consulta=2017-08-01\|llengua=ca}}</ref> També s'hi troba una vitrina encarregada pels Srs. Bibern a [[Rafael Masó i Valentí\|Rafael Masó]] destinat a contenir les espases dels seus avantpassats. ==== Capelles al costat dret del presbiteri ==== ▲ Al ~~costat dret del presbiteri, al~~ creuer sud, hi ha dues absidioles amb les capelles de la Mare de Déu del Remei i de Sant Josep, a més de les imatges del Sagrat Cor de Jesús, Sant Salvador d'Horta i Sant Agustí. ==== Capella del Sagrat Cor de Maria ==== ▲* Capella del Sagrat Cor de Maria, situada al costat de la porta sud. Hi ha col·locat el sarcòfag dels Sitjar en el que es pot veure representats dos àngels sostenint un sol amb anyell que porta una creu en el seu interior. Porta una inscripció datada el 1214. Aquest sarcòfag abans es trobava a l'exterior, al costat de la portada sud, on ara hi ha una reproducció. ▲S'hi conserva un valuós mobiliari, a més del que es guarda al [[Museu d'Art de Girona]].<ref name="monestirs" /> == Vuit sarcòfags ==

Església de Sant Feliu de Girona: diferència entre les revisions