País de Dalhem: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Dalhem - Le Wichet de la Rose.jpg|thumb|esquerra|150px|Dalhem]]De vegades es parla aleshores de 's-Gravendalhem. L'[[abadia de Val-Dieu]] va ser un centre de cultura important dins del comtat. El [[1244]], [[Enric II de Brabant|Enric II]], [[ducat de Brabant|duc de Brabant]] adquirí el feu que esdevingué així un dels seus tres [[Països enllà del Mosa]]. El [[1661]], després del [[Tractat de partició]] el seu territori serà compartit entre [[Castella]] i la [[república de les Set Províncies Unides]]. Com el protestantisme [[Calvinisme|calvinista]] s'hi va arrelar, sota el règim espanyol, la feroç repressió organitzada pel [[Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel|Tercer duc d'Alb]]<nowiki/>a i el [[Tribunal dels Tumults]] van condemnar a mort 19 habitants del comtat.<ref>{{Ref-web|url=http://www.epubblegny.be/historique1.html|títol=Nous allons vous conter l'histoire avec un grand 'H ' de Blegny, de ses environs et du protestantisme.|consulta=17/08/2017|llengua=francès|editor=Eglise Protestante Unie de Belgique de Blegny|data=''s.d''}}</ref> El 1785 [[Tractat de Fontainebleau (1785)|Tractat de Fontainebleau]] atorgà la major part del ducat als [[Països Baixos austríacs]]. La frontera entre les llengües romàniques i germàniques sempre va trevessartravessar el comtat. Tot i que la llengua oficial del dret era el [[llatí]], per poder adaptar-se als «costums» la divisió administrativa del territori als tribunals medievals tenia compte de la llengua vulgar.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Leerssen|nom=Joep (Joseph Theodoor)|títol=Nationaal denken in Europa : een cultuurhistorische schets|url=https://www.worldcat.org/oclc/782905908|llengua=neerlandès|data=1999|editorial=Amsterdam University Press|lloc=Amsterdam|pàgines=136 ss.|isbn=9789053563977}}</ref>

*avui a [[Flandes]]: [[Moelingen]], [['s-Gravenvoeren]], [[Sint-Martens-Voeren]]. [[Sint-Pieters-Voeren]] elpertanyia al comtat fins al 1242 quan va esdevenir una [[Senyor|senyoria]] lliure, [[alou]] de l'[[Orde Teutònic]].<ref>{{Ref-web|url=https://inventaris.onroerenderfgoed.be/erfgoedobjecten/37914|títol=Commanderie van de Duitse Orde|consulta=17/08/2017|llengua=neerlandès|obra=Inventaris van het onroerend erfgoed|editor=Vlaams instituut voor het onroerend erfgoed|data=1992}}</ref>