Diferència entre revisions de la pàgina «Delme»

49 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
{{polisèmia|Delme (Mosel·la)}}
El '''delme''' o '''dècima''', del [[llatí]] ''decimum'' (desena part), és un [[impost]] o [[cens]] del 10% sobre la collita dels [[camperol]]s destinat a assegurar el manteniment del [[clergat]] i els edificis religiosos.<ref>[http://ec.grec.net/lexicx.jsp?GECART=0040256, Diccionari de l'Enciclopèdia catalana]</ref>
== A l'època romana ==
A [[Imperi romà|Roma]] ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a [[plebeus]] i ciutadans pobres.
 
A [[Imperi romà|Roma]] ja existia aquest tipus d'impost quan l'Estat lliurava terrenys a [[plebeus]] i ciutadans pobres.[[Fitxer:Terdoest.jpg|thumbnail|esquerra|Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a [[Lissewege]] ([[Bèlgica]])]]
== A l'església catòlica ==
[[Fitxer:Terdoest.jpg|thumbnail|esquerra|Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a [[Lissewege]] ([[Bèlgica]])]]
L'església catòlica va adoptar l'organització administrativa dels [[romans]], comprès el dret de percebre impostos. Això va contribuir al llarg de tota l'[[edat mitjana]] i sovint fins a la [[Revolució Francesa]], al poder secular i la riquesa de les institucions de l'[[Església Catòlica Romana|església]] (abadies, [[col·legiata|col·legiates]], [[capítol (catolicisme)|capítols]], etc.). Com que l'església posseïa molt de terrenys fèrtils i sovint era l'únic poder alfabet i doncs capaç d'administrar, els masovers van ser sotmesos a un gran domini espiritual i material. A l'Edat Mitjana, els jueus que vivien en zones cristianes no estaven obligats a pagar delmes.<ref name="sapiens128">{{citar ref | cognom1=Armengol | nom1 =Montse | cognom2 =Forcano | nom2 =Manuel | títol =Jueus a Catalunya | publicació = [[Sàpiens]] | format = paper |exemplar= núm.128 | editorial = Sàpiens Publicacions | lloc = Barcelona | data = Abril 2013 | pàgines = p.24 | issn =1695-2014 }}</ref>
 
Tot i perdre el dret de percebre impostos, les esglésies tanmateix no van quedar-se sense mitjans. Al [[Regne Unit]], l'església seglar - contràriament a la clerecia regular - va mantenir les seves possessions i ha de viure de la renda d'aquestes. A [[França]], el [[Brasil]] i als [[Estats Units d'Amèrica]], l'estat no intervé pas i les institucions religioses viuen només de contribucions voluntàries. A l'[[Espanya]], l'estat percep un ‰ de l'[[Impost sobre la renda|IRPF]] que transfereix a l'organisme laic o religiós triat pel tributant. L'estat afegeix dues vegades l'import des dels mitjans generals. [[Itàlia]] coneix un sistema semblant. A [[Bèlgica]], després de la restauració, l'estat va obligar-se a pagar el salari i l'habitatge del clergat seglar en compensació dels béns confiscats. A [[Alemanya]], [[Àustria]], [[Suïssa]] el tributant ha d'indicar a quina organització religiosa o laica vol pagar el ''Kirchensteuer'' (impost d'església), un percentatge de l'impost global. Als estats escandinaus existeixen diversos sistemes semblants.
 
==NotesReferènciez==
{{referències|2}}
 
101.935

modificacions