Diferència entre revisions de la pàgina «Michel Onfray»

m
cap resum d'edició
m (canviat enllaç ddd.uab fútil per un enllaç permanent)
m
|consulta=5 novembre 2015|títol=Michel Onfray|obra=web|editor=[[Kosmopolis]] 2006 ([[CCCB]] via [[Viquipèdia:Autoritzacions/CCCB|OTRS]])|format={{PDF}}}}</ref>
 
És l'autor d'una cinquantena de llibres, en els quals formula un projecte hedonista [[ètic]]. Els seus textos proposen una teoria i una defensa l'hedonisme, dels sentits, de l’autonomia del pensament (la cultura de l’art) i de la vida (coneixement d’hom mateix i d'altri) que invita a la recuperació del filòsof artista, en la ratlla dels pensadors grecs, i la descristianització de l'epistemologia occidental. El súmmunsúmmum de l'ètica segons Michel Onfray es troba en una frase manllevada a [[Nicolas Chamfort]], escriptor del segle XIX: ''Gaudeix i fes gaudir, sense fer mal a tu ni a ningú, vet aquí tota la moral.''<ref>Manifest hedonista, pàg. 26</ref>
 
El filòsof francès reclama una visió positiva de l'existència i convoca les pulsions més entusiastes: els plaers són la base del nostre passatge pel món. Onfray els considera positivament, sempre que no tinguin com a efecte un malestar de dimensions superiors al plaer convocat.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lambies |nom=Josep |coautors= Jordi Nopca |article=Així són les superestrelles del pensament del segle XXI |consulta= 17 febrer 2011 |publicació=[[Diari Ara]] |data=9/01/2011 |pàgines= 50}}</ref>
 
El seu ''Tractat d'ateologia'' (2005) és el succés més destacat de la seva carreracrearriptorcarrera d'escriptor i va constituir una forta polèmica en alguns mitjans. Amb més de dos-cents mil exemplars venuts a França, ha creat un polèmic debat en els cercles intel·lectuals francesos. Per a l’autor, es tractava de denunciar l’alienació que representa la religió i tots els seus dogmes (també els de caràcter polític i religiós, font de dolor). Onfray, en canvi, defensa que l’home es constitueixi en el centre de la seva pròpia existència. Va tenir també un succés considerable el seu llibre ''La força d’existir''. En la línia de la cèlebre demanda de [[Spinoza]] : «De què és capaç el cos?», Onfray s’endinsa en l’hedonisme partint de la perspectiva de l'avui: com pensar com a artista? Com situar l’ètica en l’àmbit estètic? Quin lloc per a Dionís en la cultura dominada per [[Apol·lo]] ? Són possibles noves comunitats?
 
És un dels pensadors més prolífic, mediàtic i conegut de l'actualitat. La sèrie ''Contrahistòria de la filosofia'' (Edicions de 1984, en 5 volums) i els monogràfics dedicats, entre altres, a [[Sigmund Freud]],[[ Friedrich Nietzsche]], [[Immanuel Kant]] i [[Pierre Bourdieu]]. A la col·lecció «Assaig» d'[[Edicions de 1984]] trobem gairebé totes les obres de Michel Onfray en català.
3.501

modificacions