Ottorino Respighi: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Cap resum de modificació
Línia 52:
Respighi va nàixer a [[Bolonya]], fill d'un professor de [[piano]], el qual li va ensenyar piano i violí. Ottorino va continuar els estudis amb [[Federico Sarti]] al [[Liceo Musicale de Bolonya]], i composició amb [[Giuseppe Martucci]] i [[Luigi Torchi]]. El 1900, Respighi va ser alumne de composició de [[Nikolai Rimski-Kórsakov|Rimski-Kórsakov]] a Rússia durant cinc mesos, mentre treballava com a violinista de l'orquestra del Teatre Imperial de [[Sant Petersburg]], durant la temporada d'òpera italiana. També va estudiar composició amb [[Max Bruch]] el 1902 a [[Berlín]]. Fins al 1908 la seua principal activitat va ser el lloc de primer violí del Quintet Mugellini. A partir d'aquest any decideix dedicar-se en exclusiva a la composició.
 
Va viure a Roma des de 1913 fins a la seua mort, després d'haver aconseguit una plaça de professor de composició al Conservatori de Santa Cecília de la capital italiana. Des de 1923 fins a 1926 va ser director del Conservatori, on va tenir alumnes comamb [[Vito Carnevali]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 337. (IBSN 84-7291-226-4)</ref> [[Vincenzo Di Donato]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 337. (IBSN 84-7291-226-4)</ref> [[Samuel L. M. Barlow II]], [[Fernando Germani]]<ref name="SARPE v. II">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 499. (IBSN 84-7291-226-4)</ref> i [[Daniel Anfiteatrov|Anfiteatrov]], al queels a més l'uní una gran relació cultural i una particular amistat.
 
Durant els últims anys de la seua vida Respighi va mantenir una relació difícil amb el [[Partit Feixista]] de [[Benito Mussolini|Mussolini]], encara que no va adoptar una posició crítica extremada (com per exemple en el cas d'[[Arturo Toscanini]] que va haver d'exiliar-se). ''[[Feste Romane]]'', la tercera part de la trilogia romana, s'ha considerat una comanda del règim per glorificar Itàlia sota el Feixisme. No obstant això, igual que ocorre en les obres de circumstància de [[Dmitri Xostakóvitx|Xostakóvitx]], la ''celebració'' sembla ambigua, sinó obertament satírica.
Línia 95:
* Nupen, Christopher (director) (1983) ''Ottorino Respighi: A Dream of Italy'', Allegro Films
<references />
 
== Alumnes ==
* [[Vito Carnevali]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 337. (IBSN 84-7291-226-4)</ref>
* [[Vincenzo Di Donato]],<ref name= "SARPE v. I"> Edita [[SARPE]], Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. I, pàg. 337. (IBSN 84-7291-226-4)</ref>
* [[Samuel L. M. Barlow II]],
* [[Fernando Germani]]<ref name="SARPE v. II">Edita [[SARPE]], Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 499. (IBSN 84-7291-226-4)</ref>
* [[Daniel Anfiteatrov|Anfiteatrov]],
* [[Nicola Costarella]],
 
== Enllaços externs ==