Cens de Caracena: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció i millora d'una referència
m Enllaços nous i anotació en referència. (Bernat i Badenes treballaren el cens més recentment, són valencians i coneixen bé la toponímia valenciana)
Línia 4:
 
== Dades ==
La documentació originària es troba a l’arxiu de [[Simancas]]<ref>A.G.S., ''Estado'', lligall núm. 213, ''Censo general de 1609'', citat per Henri Lapeyre (1986). ''Geografía de la España morisca''. València: Diputació. L’edició original és francesa, de l’any 1959. Hi ha una nova reedició (València 2009), ISBN 978-84-370-7405-4</ref> i segons Lapeyre, dóna les següents dades, sense la ciutat de [[València]]:<br />
*cristians, 52.689 cases
*moriscs, 31.715 cases
En el segle XIX, Tomás González, arxiver de [[Arxiu General de Simancas|Simancas]], va ser el primer a publicar les dades del cens ([[1829]])<ref>Pérez Moreda, V. i Reher, D.S.(1988). ''Demografía histórica de España''. Madrid: Ediciones El Arquero. ISBN 84-86902-03-7. Vegeu pàgina 361.</ref> i va afegir la xifra de 12.327 cases per a la ciutat de València, que mancava al manuscrit de 1609. Es tracta d’unad'una dada presa d’unad'una font que no consignà, encara que sembla raonable; si s’acceptas'accepta, el regne de València teniadevia tenir 96.731 cases l’anyl'any 1609, és a dir, 65.016 de cristians (62,2%) i 31.715 de [[moriscs]] (32,8%), atés que València era, segons tots els indicis, una població exclusivament cristiana.
 
== Crítica de les dades ==
 
El cens fou en realitat una avaluació feta pels agents del virrei amb dades que van subministrar els senyors, la major part dels quals residien a València, ja que l’objectiul'objectiu era conéixer el volum de la població morisca, que devia ser expulsada. Els preparatius de l’l'[[expulsió dels moriscs]] eren secrets, i per això no hi degué haver un veritable treball censal. De fet, el document és manco detallat que els precedents de [[1563]] i [[1602]], presenta alguns buits locals i les xifres que ofereix són massa elevades. Per exemple, s’his'hi varen detectar sobreestimacions de l’ordrel'ordre d’und'un 70% a la [[Valle de Ayora|Vall d’Aiora]],<ref>Lapeyre, H. (1986). ''Geografía de la España morisca''. València: Diputació. L’edicióL'edició original és francesa (París 1959).</ref> a l'àrea d'[[Artana]], [[Xestalgar]], [[Benilloba]] i a altres indrets. Malgrat tot, és un cens útil per quant cobreix un moment clau de l’l'[[època preestadística]] i permet conéixer la població del [[regne de València]] a nivell municipal.<ref>{{Ref-llibre |cognom1=Bernat |nom1=J.S. |cognom2=Badenes|nom2=M.À|enllaçautor= |coautors= |títol= Crecimiento de la población valenciana (1609-1857). Análisis y presentación de los censos demográficos|url= |editorial= Alfons el Magnànim|col·lecció= Arxius i Documents|lloc=València|data=1994|pàgines=133-151|isbn=9788478220984}} A diferència de Lapeyre, aquests autors (Bernat i Badenes) ofereixen les dades següents: 65.144 llars de [[cristians vells]] i 32.915 de [[cristians nous]], que fan un total de 98.059 llars.</ref>
 
== Referències ==