Diferència entre revisions de la pàgina «Crema cremada»

6 octets eliminats ,  fa 3 anys
cap resum d'edició
La crema catalana actual ja apareix als receptaris [[medieval]]s catalans [[llibre de Sent Soví]] i [[llibre del Coch]], i es consideren les postres més antigues a [[Europa]] dins de la seva categoria. La crema catalana, a la [[Països Catalans|catalanofonia]], s'espesseix tradicionalment amb midó, no inclou nata ni clares d'ou i s'aromatitza amb [[Canyella (espècia)|canyella]] i [[pell de llimona]], o eventualment de taronja, mai amb vainilla.
EstàÉs àmpliamentmolt documentada a la literatura catalana des del [[segle XIV]] ençà. Per exemple, és una de les postres que apareixen sovint al ''[[Calaix de Sastre]]'' (segle XVIII) i que més agraden al [[Barcelona|barceloní]] [[baró de Maldà]] i sembla que Casanova en va menjar a Barcelona. Al [[segle XX]] apareix a l'obra de [[Josep Pla i Casadevall|Josep Pla]] i del [[poeta]] [[Miquel Martí i Pol]], entre molts altres.
 
L'única variació que ha tingut la recepta ha estat, al segle XX, el fet que algunes persones utilitzin farina de blat de moro (''maizena'') en comptes de midó, i que al segle XX hagin aparegut pólvores per a fer aquesta crema més ràpidament a casa. Al [[segle XXI]], amb l'aparició de [[clara d'ou|clares]] i rovells d'[[ou (aliment)|ou]] venuts per separat als supermercats, ha provocat que a algunes famílies tornin a passar de les pólvores a la recepta tradicional. Els [[bufador]]s casolans, abans utilitzats només a grans [[restaurant]]s o a la [[indústria]], són també cada cop més habituals a les llars del segle XXI, on s'utilitza per a cremar la crema catalana i altres versions [[tradicional]]s o [[improvisades]] amb ella, com el recobriment d'un [[pa de pessic]] amb crema, la crema amb [[pinya americana|pinya]] natural, les [[poma|pomes]] farcides de crema, etc.
Usuari anònim