|
El [[grec koiné]] s'havia convertit en la [[llengua vehicular]] del Mediterrani oriental i fins i tot de l'[[Anatòlia|Àsia menor]] com a conseqüència de les conquestes d'[[Alexandre el Gran]].<ref>[[Fergus Millar]], ''A Greek Roman Empire: Power and Belief under Theodosius II (408–450)'' (University of California Press, 2006), p. 279; Warren Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society'' (Stanford University Press, 1997), p. 5.</ref> La «[[frontera lingüística]]» es situava a la [[península dels Balcans]], separant el llatí, a l'oest, del grec, a l'est.<ref>Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», p. 553.</ref> Els romans amb una certa formació, particularment aquells de l'elit governant, estudiaven grec i, sovint, aconseguien un alt nivell de fluïdesa en aquesta llengua, que els era útil per a les comunicacions diplomàtiques amb la part oriental, fins i tot dins de les mateixes fronteres de l'Imperi. L'ús internacional del grec va ser una de les condicions que van afavorir l'[[Cristianització|expansió del cristianisme]], com es pot veure en l'elecció de la llengua grega a l'hora de redactar les [[Epístoles Paulines]],<ref name="Treadgold01">Treadgold, ''A History of the Byzantine State,'' p. 5.</ref> o pel seu ús en els [[Concili ecumènic|concilis ecumènics]] de l'Imperi Romà cristià. Amb la [[Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident|dissolució de l'Imperi]] de l'oest, el grec es va convertir en la llengua dominant de l'[[Imperi Bizantí|Imperi Romà d'Orient]], posteriorment conegut com a [[Imperi Bizantí]].
Com que la comunicació, a les societats antigues, era predominantment oral, és difícil determinar l’abastl'abast en què les llengües locals o regionals van seguir essent parlades o utilitzades per a altres propòsits, durant el període de domini romà. No obstant això, hi ha inscripcions i referències en textos grecs i llatins que demostren l'existència d'altres llenguatges, així com la necessitat d'utilitzar traductors. Per exemple, el [[púnic]], el [[Idioma copte|copte]], l’l'[[arameu]] o el [[siríac]] han deixat un volum significant d’d'[[epigrafia]] i literatura que ha sobreviscut fins als nostres dies.<ref>Richard Valantasis, introducció a ''Religions of Late Antiquity in Practice'' (Princeton University Press, 2000), p. 11.</ref> Les [[llengües cèltiques]] eren parlades a bona part de l’Europal'Europa occidental, i tot i que l’educaciól'educació oral celta va deixar pocs registres escrits,<ref>MacMullen, «Provincial Languages in the Roman Empire», pp. 15-16.</ref> l'epigrafia dels pobles cèltics és limitada però no infreqüent.<ref>Joseph Eska, «Inscriptions in the Celtic World», dins ''Celtic Culture: A Historical Encyclopedia'' (ABC-Clio, 2006), pp. 965-970.</ref> Les llengües germàniques de l’Imperil'Imperi no han deixat gairebé cap text o inscripció, amb l’excepciól'excepció del [[Gòtic (llengua)|gòtic]].<ref name="Tore">Tore Janson, ''A Natural History of Latin'' (Oxford University Press, 2004), p. 87.</ref> El [[multilingüisme]] va contribuir a la «triangulació cultural» per la qual un individu que no era ni grec ni romà podia construir-se una identitat mitjançant els processos de [[Procés de romanització|romanització]] i [[hel·lenització]].<ref>Mullen, ''Southern Gaul and the Mediterranean,'' pp. 264-265.</ref>
Després de la descentralització del poder polític, durant l'[[antiguitat tardana]], el llatí es va desenvolupar localment en branques o dialectes, que més endavant es convertirien en les [[llengües romàniques]], com ara el [[català]], el [[Història de la llengua castellana|castellà]], el [[francès]] o l'[[italià]]. A començament del segle XXI, la primera o segona llengua de més de mil milions de persones deriva del llatí.<ref>James Clackson, introduccció a l'obra ''A Companion to the Latin Language'', p. 1.</ref> El llatí mateix s'ha mantingut com a mitjà internacional d'expressió per part de la diplomàcia i per al desenvolupament intel·lectual identificat amb el [[renaixement humanista]], des del segle XVII, així com en el llenguatge legal i en l'[[Llatí eclesiàstic|Església Catòlica]], i fins al dia d'avui.
=== Províncies africanes ===
[[Fitxer:Inscription Theatre Leptis Magna Libya.JPG|thumb|upright=1.5|Inscripció bilingüe en [[púnic]] i llatí al teatre de [[Leptis Magna]], a l’actuall'actual [[Líbia]]]]
A la [[Àfrica (província romana)|província d’Àfricad'Àfrica]], a l’oestl'oest de la [[Cirenaica]] –una regió colonitzada pels grecs des del segle VII aC–, la població de [[Cartago]] i d’altresd'altres [[Fenícia|colònies fenícies]] parlava i escrivia en [[púnic]], mentre que el llatí era habitual als centres urbans. D’altresD'altres romans africans parlaven [[llengües afroasiàtiques]] com el [[Llengües berbers orientals|libi]] o el [[Llengua númida|númida]], i potser protoversions i tot de l'actual [[berber]].<ref>Clackson i Horrocks, ''The Blackwell History of the Latin Language'', pp. 86-87; Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», pp. 128-129, que expressa escepticisme pel que fa a identificar les llengües no púniques del nord d'Àfrica com a «berber».</ref>
El púnic va ser utilitzat en llegendes [[Epigrafia|epigràfiques]] i [[Moneda (peça de metall)|numismàtiques]] durant l’èpocal'època de [[Tiberi]] (segle I dC), i s’hans'han descobert inscripcions en púnic en edificis públics del segle II, algunes de les quals són bilingües i inclouen la versió en llatí.<ref name="Miles"/> Les inscripcions també poden ser trilingües: una llegenda epigràfica pertanyent al [[Culte imperial (antiga Roma)|culte imperial]] presenta «l'oficial en llatí, la local en púnic, i en grec per als comerciants i l’elitl'elit educada o cosmopolita».<ref>Wilson, «Neo-Punic and Latin Inscriptions in Roman North Africa», pp. 284 i 286.</ref>
Les inscripcions en libi utilitzen un alfabet similar al ''[[tifinag]]'', normalment escrit en vertical i de baix cap a dalt. Els 23 caràcters existents són «d’unad'una forma geomètrica més aviat rígida».<ref>Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», p. 129.</ref> Se n’hann'han trobat exemples bilingües tant en púnic com en llatí, cosa que indica que algunes persones que podien escriure aquesta llengua també podien transcriure els seus noms en alfabet libi. Tot i que les inscripcions en libi es concentren al sud-est d’d'[[Hippo Regius|Hipona]], prop de l’actuall'actual frontera entre [[Algèria]] i [[Tunísia]], la seva distribució global suggereix que el coneixement d’aquestad'aquesta llengua no estava circumscrit a comunitats aïllades.<ref>Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», pp. 128-130.</ref>
Alguns dels autors destacats en llatí provinents de l’Àfrical'Àfrica, durant el període imperial, són el novel·lista [[Luci Apuleu|Apuleu]] i els [[pare de l'Església|pares de l'Església]] [[Tertul·lià]] i [[Agustí d’Hiponad'Hipona|Agustí]]. Les comunitats llatinoparlants van continuar existint al nord d’Àfricad'Àfrica, principalment al voltant de Cartago, durant el període del [[Vàndals|regne vàndal]] (435-534), però va desaparèixer cap al final del segle VII, arran de la [[Conquesta musulmana del Magrib|conquesta àrab]].<ref name="Herman"/>
=== Egipte ===
[[Fitxer:Wheat transport BM Gr1999.6-29.1.jpg|thumb|left|Fragment d’und'un vas de ceràmica amb escriptura [[Idioma copte|copta]] per al transport de blat a un molí, datat el 2 de juny del 321 dC]]
A [[Província romana d'Egipte|Egipte]] predominava el [[Idioma copte|copte]],<ref name="Rochette">Rochette, «Language Policies in the Roman Republic and Empire», pp. 558-559.</ref> però el grec hi era present des de la conquesta d’d'[[Alexandre el Gran]], i aquest idioma i el llatí van ser les llengües de l’administraciól'administració durant el període imperial romà.<ref>Sheridan, ''From the Nile to the Rhone,'' p. 226.<!--ADDITIONAL CIT NEEDED FOR LATIN--></ref> [[Alexandria]], fundada el 331 aC durant el [[Període hel·lenístic d'Egipte|domini grec d’Egipted'Egipte]], era una de les tres ciutats més grans de l’Imperil'Imperi Romà, a més de ser la principal ciutat pel que fa a la vida intel·lectual grega durant els períodes hel·lenístic i imperial. Famosa per la seva [[Biblioteca d’Alexandriad'Alexandria|biblioteca]], també va ser un centre per a la disseminació del cristianisme, el qual es va desenvolupar primer entre els parlants de grec egipcis.<ref>Sheridan, ''From the Nile to the Rhone,'' p. 225.</ref>
Al voltant del 700 dC l’úsl'ús administratiu del grec va ser substituït per l’l'[[àrab]], la llengua dels conqueridors. El copte va començar a declinar, i des d’aleshoresd'aleshores va preservar-se, principalment, per als aspectes litúrgics.<ref name="Sheridan"/>
=== L'Imperi oriental ===
Tot i que el grec era utilitzat de manera habitual tant al Mediterrani com a l’l'[[Anatòlia|Àsia menor]], fins i tot més enllà de les fronteres de l’Imperil'Imperi, la distribució lingüística a la [[Imperi Bizantí|part oriental de l’Imperil'Imperi]] era molt complexa. A la [[Anatòlia|península d’Anatòliad'Anatòlia]] hi cohabitaven diverses llengües que actualment s’hans'han extingit, com ara el [[Gàlata (llengua)|gàlata]], la llengua celta introduïda pels gals invasors al voltant del segle III aC, o el [[frigi (llengua)|frigi]], el [[Pisidis|pisidi]] i el [[Capadocis|capadoci]], existents durant el període imperial, com ho demostra la seva presència en inscripcions epigràfiques.<ref>Miles, «Communicating Culture, Identity, and Power», p. 58; Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society'', pp. 5-7.</ref> Les fonts cristianes també esmenten la supervivència del gàlata, el capadoci, el [[misi]] i l’l'[[isauri]] a l’Àsial'Àsia menor.<ref name="Millar01">Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», p. 126.</ref> Com el grec i el llatí, aquestes llengües estan catalogades com a indoeuropees. El frigi no s’esmentas'esmenta en un text literari fins al segle VI, però ha estat preservat per un centenar d’inscripcionsd'inscripcions funeràries en alfabet grec, en la majoria de les ocasions acompanyat per fragments en grec, datades pels volts del segle III.<ref name="Millar01"/> En algunes fonts també sembla que s'esmenta un accent capadoci en un parlant del grec.<ref>Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», p. 127, citant [[Filòstrat d'Atenes|Filòstrat]] i [[Gregori de Nissa]].</ref>
[[Fitxer:Roman military diploma Carnuntum 00.jpg|thumb|Diploma militar romà en llatí, datat del 13 de juny del 80 dC a [[Carnuntum]], a la província danubiana de la [[Nòrica]]]]
Fora de l’exèrcitl'exèrcit, el llatí no va esdevenir mai una llengua d’úsd'ús quotidià a la part oriental de l’Imperil'Imperi. L’únicaL'única excepció en va ser la [[colònia romana]] de [[Berytus]] (l'actual [[Beirut]]), on es podia aconseguir una educació en llatí, i que es va fer famosa per la seva [[Escola de dret de Beirut|escola de dret romà]].<ref>Teresa Morgan, «Education», dins ''The Oxford Encyclopedia of Ancient Greece and Rome'' (Oxford University Press, 2010), p. 18.</ref>
=== Províncies danubianes i Balcans ===
Les províncies danubianes es trobaven en una àrea geogràfica que comprenia la conca mitjana i baixa del [[Danubi]], els [[Alps orientals]] i [[Alps Dinàrics|Dinàrics]] i els [[Serralada dels Balcans|Balcans]]. Aquestes províncies eren la [[Nòrica]], la [[Dàcia]], la [[Dalmàcia (província romana)|Dalmàcia]], la [[Mèsia]], la [[Tràcia]], l'[[Escítia Menor]] i la [[Pannònia]].<ref>J.J. Wilkes, «The Roman Danube: An Archaeological Survey», ''Journal of Roman Studies'' 95 (2005), p. 124</ref> La influència relativa del llatí sobre el grec –i viceversa– en aquesta àrea i als Balcans en general, de vegades és delimitada pel que es coneix com la [[línia de Jirecek]].
El grec havia estat en ús al sector més meridional dels Balcans des del final del segle IV aC, com a resultat de les conquestes macedònies de [[Filip II de Macedònia|Filip II]] i [[Alexandre el Gran|Alexandre]]. L’L'[[Antic macedoni]], potser un dialecte grec,<ref>No s’has'ha de confondre amb el modern [[macedoni]], que és una [[llengües eslaves|llengua eslava]].</ref> segurament es parlava en algunes parts de les actuals [[República de Macedònia|Macedònia]] i Grècia septentrional; al nord d’aquestad'aquesta àrea segurament es parlava el [[Peons|peoni]], i al sud l’l'[[epirota]], tots dos documentats arqueològicament.<ref name="Clackson">Clackson i Horrocks, ''The Blackwell History of the Latin Language'', p. 86.</ref>
L’L'[[il·liri]] era parlat al nord-oest, mentre que al nord est es parlaven el [[traci (llengua)|traci]] i el [[dàcic]].<ref name="Clackson"/> Aquestes tres llengües, totes elles indoeuropees, han estat considerades, en algunes ocasions, com un antecedent del modern [[albanès]].<ref name="Clackson"/> Des del seu exili a [[Tomis]], a la [[Mar Negra]] –prop de l’actuall'actual ciutat [[Romania|romanesa]] de [[Constanța]]–, el poeta august [[Ovidi]] va estudiar [[Dàcic|gètic]] i [[Escita|sàrmata]], i va remarcar que el grec era parlat amb un marcat accent gètic.<ref>Millar, «Local Cultures in the Roman Empire», p. 126, citiant també L.P. Wilkinson, ''Ovid Recalled'' (1955), cap. 10.</ref> Les inscripcions localitzades a Tomis del període imperial generalment són escrites en gètic, i inclouen alguns noms personals en traci i referències religioses.<ref name="Millar01"/>
=== Diàspora jueva ===
[[Fitxer:DuraSyn-III-Jeremiah.jpg|thumb|upright|left|[[Esdres]] o [[Jeremies (profeta)|Jeremies]] llegint un pergamí, en una pintura de la sinagoga de [[Dura Europos]] (segle III)]]
Les inscripcions en grec i llatí erigides per jueus donen fe del bilingüisme o multilingüisme d’aquestad'aquesta comunitat, i la seva distribució tot al llarg de l'Imperi reflecteix la [[diàspora jueva]].<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' pp. 48 i 130.</ref> Aquestes inscripcions podien acabar amb la paraula hebrea ''[[xalom]]''.<ref>Mullen, introducció a ''Multilingualism in the Graeco-Roman Worlds,'' p. 18.</ref> La presència jueva a Egipte queda demostrada per [[Papir|papirs]] fins a l’esclatl'esclat de la [[Guerra de Kitus|revolta jueva del 116-117]].<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' p. 48.</ref> Durant la primera meitat del segle V, el grec va coexistir amb l’l'[[hebreu]] i el [[judeoarameu]] a les comunitats jueves de [[Palestina Primera|Palaestina Prima]] i [[Palestina Segona|Palaestina Secunda]], i es troba en inscripcions de mosaics, fins i tot a les [[Sinagoga|sinagogues]].<ref name="Millar02"/>
Com va ser el cas de la [[Septuaginta]], la traducció grega de la Bíblia hebrea que va realitzar-se abans de l’èpocal'època imperial, la literatura jueva en grec durant l’èpocal'època imperial va ser escrita principalment per jueus que parlaven grec.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' p. 79.</ref> Alguns dels jueus que escrivien en grec, cap al final del període hel·lenístic i el començament del període imperial, com ara el filòsof [[Filó d'Alexandria|Filó]] o l’historiadorl'historiador [[Flavi Josep]], incloïen els [[gentil|gentils]] entre la seva audiència desitjada.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion'', pp. 53 i 78.</ref> Els ''[[Oracles sibil·lins]]'' i el ''[[Llibre de la Saviesa]]'' són d’altresd'altres exemples de la literatura jueva en grec d’aquestd'aquest període.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion,'' pp. 65-66.</ref>
No ha sobreviscut cap text en grec, escrit a partir de l’anyl'any 100, que amb tota seguretat se'n pugui identificar l’autorl'autor com a jueu. A partir d’aquelld'aquell moment, els escrits jueus en grec passen a ser irrellevants per als cristians, els quals era difícil que els conservessin. La tradició manuscrita de la cultura jueva medieval va preservar només escrits en hebreu i arameu.<ref>Goodman, ''Mission and Conversion'', p. 48.</ref>
=== Comunitats cristianes ===
|
