Auguste Rodin: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles abans de les categories |
Canvis menors, neteja, replaced: encontres → partits (2), l’ → l' (2) AWB |
||
Línia 20:
| peuobra = ''Le penseur'' (''El pensador'') de Rodin a [[Grubleren]].
|}}
[[
'''François-Auguste-René Rodin''' ([[París]], [[12 de novembre]] de [[1840]] - [[Meudon]], [[17 de novembre]] de [[1917]]), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps. Les col·leccions més importants d'obres de Rodin es troben, actualment, als ''[[Museu Rodin|Musées Rodin]]'' de [[París]] i de [[Meudon]].
Línia 29:
Al mateix temps que estudiava a ''La Petite École'', va ser deixeble d'[[Antoine-Louis Barye]], especialista en [[anatomia]] animal del ''[[Museu Nacional d'Història Natural (França)|Museu Nacional d'Història Natural]]'', i va treballar a l'estudi de [[Louis-Robert Carrier-Belleuse]].<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199">''Història de l'art del segle XIX'', pp. 197-199.</ref>
Després d'abandonar ''La Petite École'', va intentar ingressar a l'Escola de Belles Arts de París, essent rebutjat tres vegades.<ref name="rodin xina 75"/> Viatjà a [[Itàlia]] l'any 1875 on restà impressionat per l'obra de [[Miquel Àngel]].<ref name="rodin xina 75"/><ref name="lenciclopedia">{{ref-web|url= http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0056297|títol= François-Auguste Rodin| consulta= |cognom= |nom= |coautors= |data= |obra= L'Enciclopèdia| editor=Enciclopèdia Catalana, SAU, }}</ref> També era admirador de l'[[art gòtic]] i va recórrer les catedrals de França el 1877.
== Obra ==
La primera obra que Rodin va intentar exposar va ser ''L'Homme au nez cassé'' (''L'home del nas trencat'')<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199"/> obra la qual va ser rebutjada en considerar els responsables del [[Saló de París]] que no estava acabada.<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199"/> Més endavant presentaria ''[[L'edat de bronze (escultura)|L'edat de bronze
La seva obra més ambiciosa va ser l'anomenada ''[[La porta de l'infern]]''.<ref name="lenciclopedia"/> Feta per encàrrec del Museu d'Arts Decoratives,<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199"/> va encabir les seves obres més conegudes: ''[[El pensador]]'' (1880), ''[[El bes]]'' (1886) i ''[[El fill pròdig]]'' (1889). En aquesta obra, en la qual [[Camille Claudel]] va col·laborar amb Rodin durant 4 anys,<ref name="rodin xina 38"/><ref name="Poesia Transversal">{{ref-publicació|cognom= Sáez |nom= Empar |article= Poesia Transversal: Rilke, Rodin: paraula i forma |url= http://www.locantich.cat/2012/09/poesia-transversal-rilke-rodin-paraula.html |llengua= català | consulta= 12 novembre 2012 |publicació= Lo Càntich | editorial= [[Associació de Relataires en Català]] |exemplar = N.16. Epímone, 2012 |data= Juliol-Setembre de 2012 |issn= 2014-3036 }}</ref> presentada al públic en escaiola el [[1900]],<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199"/> les fonts d'inspiració van ser diverses. Es van assenyalar ''Les portes del paradís'' de [[Ghiberti]], ''L'infern'' de [[Dante]] i ''[[Les flors del mal]]'' de [[Baudelaire]].<ref name="Història de l'art del segle XIX 197 199"/>
També va fer estàtues dels escriptors [[Victor Hugo]] i [[Balzac]] (1897), que van ser polèmiques a l'època de Rodin, però que després van acabar estant monuments públics a [[París]].<ref name="lenciclopedia"/> Molt cèlebre és el conjunt escultòric ''[[Els burgesos de Calais]]''.
El llenguatge de l'escultura que va ser definit a la Grècia clàssica havia romàs més o menys invariable fins a final del segle XIX. La gran mostra de les obres d'Auguste Rodin, a l'Exposició Universal de París de
=== Nus ===
[[Fitxer:Ny Carlsberg Glyptothek - Rodin - Danaide.jpg|thumb|
[[Fitxer:Auguste Rodin-lair.jpg|thumb|''Femme nue''. [[aquarel·la]] sobre [[paper]].]]
El [[sexe]] i l'[[erotisme]] van ser preocupacions centrals dins el treball de Rodin.<ref name="avui obscur objecte">{{ref-web|url= http://paper.avui.cat/article/cultura/126280/rodin/lobscur/objecte/desig.html |títol= Rodin i l'obscur objecte de desig| consulta= |cognom= Palomeras|nom= Ramon|coautors= |data= [[14 de maig]] de [[2008]] |obra= Diari Avui| editor=Corporació Catalana de Comunicació SL}}</ref> Els cos [[nuesa|nu]], en realitzant activitats sexuals explícites com ara [[masturbació|masturbacions]],<ref name="rodin xina 54">''Rodin'', p. 54.</ref> [[cunnilingus]],<ref name="Cunnus 81">''Cunnus: represión e insumisiones del sexo femenino'', p. 81.</ref> etc., van ser un constant de l'obra de l'artista, plasmats tant en escultures com en [[dibuix]]os i [[gravat]]s. Es va assenyalar que Rodin va ser el primer escultor a reproduir fidelment la [[vulva]] d'una [[dona]] en una escultura, concretament a ''Iris, messagère des dieux'' (Iris, missatgera dels déus).<ref name="cunnus 180">''Cunnus: represión e insumisiones del sexo femenino'', p. 180.</ref>
== Vida amorosa i familiar ==
[[Fitxer:Camille Claudel.jpg|
=== Família paterna ===
Son pare, Jean-Baptiste, va ser un funcionari de la policia normanda,<ref name="lenciclopedia"/>
=== Vida amorosa ===
Rodin va ser un artista obsessionat pel sexe i l'erotisme,<ref name="rodin xina 16">''Rodin'', p. 16.</ref> i va acumular al llarg de la seva vida una important quantitat d'amants.
Dues dones van ser les que van compartir la seva existència i influenciar-ne.
La primera va ser la seva companya de tota la vida, Rose Beuret, amb la qual es va casar el [[29 de gener]] de [[1917]] (l'any en què van morir tant Rodin com Rose).<ref name="rodin xina 79">''Rodin'', p. 79.</ref> Amb Rose Beuret va tenir un fill, el qual va ser pràcticament ignorat per Rodin.<ref name="rodin xina 28">''Rodin'', p. 28.</ref>
L'altra dona que va exercir una influència importantíssima a la vida de l'artista va ser [[Camille Claudel]], qui va ser part del grup d'estudiants que va acceptar Rodin<ref name="rodin xina 76">''Rodin'', p. 76.</ref> aproximadament l'any [[1884]].<ref name="chronologie de Camille Claudel">{{ref-web|url= http://www.camilleclaudel.asso.fr/pageweb/chronologie.html|títol= Chronologie de Camille Claudel| consulta= |autor= |cognom= Gaudichon |nom= Bruno |enllaçautor= |coautors= |cognom2=Rivière |nom2=Anne|format= |llengua= francès|obra= |pàgines= |lloc= París| editor= Association Camille Claudel|data= |any= |mes= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= |citació= }}</ref> Camille Claudell, a qui l'escriptor [[Octave Mirbeau]] va descriure com "''una rebel·lió de la naturalesa, una dona de caràcter''"<ref name="rodin xina 38">''Rodin'', p. 38.</ref> va ser l'amant de Rodin des del [[1883]] o [[1884]], amb dinous anys<ref name="rodin xina 76"/> fins als trenta-quatre, el [[1898]].<ref name="rodin xina 76"/> Es va assenyalar que a partir del seu encontre amb Camille Claudell què Rodin va acometre la representació de temes obertament eròtics i sexuals.<ref name="rodin xina 33">''Rodin'', p. 33.</ref>
Rodin va tenir també altres encontres amb artistes reconeguts. La [[ballarina]] [[Isadora Duncan]] va relatar la seva trobada frustrada amb l'artista.<ref>''El meu desig més absolut fou d'entregar-li tot el meu ser i realment l'hagués fet si no hagués estat perquè la meva absurda educació va fer que m'espantés (...). Quantes vegades he lamentat aquest malentés pueril que em va fer perdre la divina oportunitat d'entregar la meva virginitat al mateix deu [[Pan]], al terrible Rodin!'' (citat a ''Rodin'', p. 19).</ref> De tota manera, també d'altres artistes van creuar-se en la vida de Rodin, i algunes vegades aquests encontres van ser objecte d'intents de desacreditació pública; l'empresari rus [[Serguei Diàguilev]], en trobant Rodin i [[Vàtslav Nijinski]] dormits junts sobre la gespa de l'[[Hôtel Biron]], va fer córrer la remor que eren amants.<ref name="rodin xina 57">''Rodin'', p. 57.</ref>
== Influència del seu treball ==
La seva obra prefigura l'escultura modernista i el realisme, el vigor i el classicisme hi són sempre presents. Va tenir una influència enorme en els escultors del [[segle XX]]. Artistes com [[Camille Claudel]], [[Maillol]], [[Brancusi]], [[Matisse]], [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o [[Chillida]], entre d'altres, o l'escriptor [[Rainer Maria Rilke]]<ref name="Poesia Transversal"
. Algú hi pot veure alguna repercussió en els nuus de [[Egon Schiele]].
Línia 72:
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom= Fuster|nom= Joan|títol= Judicis finals|url= http://books.google.cat/books?id=eFvx3E-cBgsC&printsec=frontcover&source=gbs_navlinks_s#v=onepage&q=rodin&f=false| editorial= Universitat de València|lloc= València|data= 2003|isbn= 8437057310}}
* {{ref-llibre|cognom= Gracia|nom= Carmen|títol=Història de l'art del segle XIX |url= http://books.google.cat/books?id=iHmU3B0jRHIC&pg=RA4-PA197&dq=%22auguste+rodin%22&lr=lang_ca&as_drrb_is=q&as_minm_is=0&as_miny_is=&as_maxm_is=0&as_maxy_is=&as_brr=3&ei=bpt8SubAC6KGzASK44HuBQ#v=onepage&q=%22auguste%20rodin%22&f=false| editorial= Universitat de València|lloc= València|data= 2000|isbn= 8437042747}}
* {{ref-llibre|cognom= Rilke|nom= Rainer Maria|títol= Auguste Rodin|url= http://obradoredendum.cat/obres/auguste_rodin.html| editorial= [[Obrador Edèndum]] i [[Publicacions URV]] |lloc= Santa Coloma de Queralt|data= 2010|isbn= 9788493660963}}
;En altres llengües
* {{ref-llibre|cognom= |nom= |títol= Cunnus: represión e insumisiones del sexo femenino|url= http://books.google.cat/books?id=I-Pdb4wJy1cC&source=gbs_navlinks_s|llengua= castellà| editorial= Montesinos|lloc= Barcelona|data= |any= 1996|pàgines= |isbn= 8489354251|ref= }}
* {{ref-llibre|cognom= |nom= |coautors= Gea Ferrer, Eva (traducció al castellà)|títol= Rodin|llengua= castellà| editorial= Ediciones del Aguazul|lloc= Xina|data= 2005|isbn= 8496459020}}
== Vegeu també ==
| |||