Diferència entre revisions de la pàgina «Anestèsia epidural»

primera ref + biblio
(ref)
(primera ref + biblio)
{{expert}}
[[Fitxer:Epidural.JPG|thumb|Epidural.]]
L''''anestèsia epidural''' o '''anestèsia peridural''', també coneguda simplement com a '''epidural''' consisteix en la introducció d'un [[anestèsic local]] en l'espai epidural, bloquejant d'aquesta manera les terminacions nervioses en la seva sortida de la [[medul·la espinal]]. Per tant la seva distribució serà [[metàmera|metamèrica]], és a dir que s'anestesiarà la zona del cos que correspon als nervis on ha arribat l'anestèsic local que s'hagi injectat. Va ser descoberta l'any 1921, per [[Fidel Pagés]].
[[Fitxer:Epiduraldiagram.png|thumb|esquerra|250px|Diagrama representant una secció sagital de la columna vertebral amb la trajectòria de la punció (no està dibuixat a escala).]]
 
La tècnica de punció epidural es realitza amb el pacient assegut o en posició de decúbit lateral i es punciona l'espai entre les [[Apòfisi espinosa|apòfisis espinoses]] de les [[vèrtebra|vèrtebres]]. El nivell de punció està en funció de la zona que es desitja anestesiar. La punció lumbar, que és la més freqüent, es fa en els espais vertebrals entre dues vèrtebres lumbars i s'anestesia la zona abdominal.
 
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes elles consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en el lloc de la punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o sèrum fisiològic. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre es travessa lligaments hi ha una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i es buida l'aire o el sèrum. Aquest és el signe que s'ha arribat a l'espai epidural (mètode de pèrdua de resistència). En aquest lloc s'introdueix el fàrmac a administrar i el [[catèter]] si cal.
 
Els fàrmacs que s'injecten a l'espai epidural són variats, però principalment són els anestèsics locals. Aquests produeixen un efecte en funció de la dosi administrada. A petites dosis bloquegen les fibres que transmeten el dolor. A dosis més altes produeixen un bloqueig muscular i una paràlisi. I a una dosi encara més gran un bloqueig sensitiu. Altres fàrmacs usats són derivats mòrfics. En els darrers anys s'utilitza l'anestèsia peridural toràcica (en les vèrtebres toràciques).
L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobretot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En intervencions com la de l'[[apendicitis]] no està indicada perquè es pot produir dolor.
 
==Indicacions i contraindicacions==
Respecte a l'[[anestèsia intradural]], té l'avantatge que es pot introduir un catèter a l'espai epidural per on es pot anar reinjectant fàrmac o instaurar una perfusió contínua i perllongada. Per tant és útil per intervencions llargues o per analgèsia postoperatòria.
L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobretot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En intervencions com la de l'[[apendicitis]] no està indicada perquè es pot produir dolor. Respecte a l'[[anestèsia intradural]], té l'avantatge que es pot introduir un catèter a l'espai epidural per on es pot anar reinjectant fàrmac o instaurar una perfusió contínua i perllongada. Per tant és útil per intervencions llargues o per analgèsia postoperatòria. S'utilitza també en el [[part]].
 
L'anestèsia epidural està contraindicada en casos de [[tatuatge]]s a la zona lumbar en funció a la seva localització i en pacients amb hemorràgia activa, malaltia neurlògica, infecció local o sistèmica, alteració de la coagulació o deformitat de la columna vertebral o cirugia esquena prèvia.<ref>{{ref-web|url = http://anestesiadexeus.com/ca/pacientes/paciente-embarazada-la-anestesia-en-el-parto/tecnicas-analgo-anestesicas-2/ |editor =Departament d'Anestesiologia, Reanimació i Dolor (DARYD) de l'Hospital Universitari Quirón Dexeus |lloc = Barcelona |títol = Anestèsia epidural|consulta = 19/08/2017}}</ref>
Els fàrmacs que s'injecten a l'espai epidural són variats, però principalment són els anestèsics locals. Aquests produeixen un efecte en funció de la dosi administrada. A petites dosis bloquegen les fibres que transmeten el dolor. A dosis més altes produeixen un bloqueig muscular i una paràlisi. I a una dosi encara més gran un bloqueig sensitiu. Altres fàrmacs usats són derivats mòrfics. En els darrers anys s'utilitza l'anestèsia peridural toràcica (en les vèrtebres toràciques).
 
==Referències==
{{referències}}
 
== Bibliografia ==
L'anestèsia epidural està contraindicada en els casos de part en els que la dilatació està excessivament avançada, en casos de [[tatuatge]]s en la zona lumbar en funció a la seva localització i en pacients amb certes patologies.
* <ref>{{Ref-publicació|cognom=Espar|nom=Marta|article=Epidural: ni àngel ni dimoni|publicació=Ara Criatures|llengua=ca|url=http://criatures.ara.cat/embaras_i_crianca/Epidural-ni-part-cal-administrar-la_0_1459054092.html|data=12 de desembre del 2015|pàgines=|citació=La dinàmica del part és la que marcarà si cal administrar-la i quan cal fer-ho}}</ref>
* {{ref-llibre |títol = Manual d'obstetrícia i ginecologia per a pregraduats | nom = J.A. |cognom = Vanrell |pàgines = 156-157|editorial = Edicions Universitat Barcelona |data = 1996 |isbn =9788447515578}}
 
== Enllaços externs ==
* <ref>{{Ref-publicació|cognom=Espar|nom=Marta|article=Epidural: ni àngel ni dimoni|publicació=Ara Criatures|llengua=ca|url=http://criatures.ara.cat/embaras_i_crianca/Epidural-ni-part-cal-administrar-la_0_1459054092.html|data=12 de desembre del 2015|pàgines=|citació=La dinàmica del part és la que marcarà si cal administrar-la i quan cal fer-ho}}</ref>
{{commonscat}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Anestesia Epidural}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Anestesiologia i reanimació]]
[[Categoria:Tractaments en medicina]]
89.809

modificacions