Obre el menú principal

Canvis

m
ref
L'anestèsia peridural es fa mitjançant diverses tècniques. Totes consisteixen en la cerca de l'espai epidural. Aquest és un espai virtual que es troba per fora de la [[duramàter]]. Mitjançant anestèsia de la pell en el lloc de la punció, s'introdueix una agulla connectada a una xeringa amb poca resistència plena d'aire o sèrum fisiològic. Es va introduint l'agulla i es va prement l'èmbol de la xeringa. Mentre es travessa lligaments hi ha una resistència en prémer l'èmbol. Quan s'arriba a l'espai epidural aquesta resistència desapareix i es buida l'aire o el sèrum. Aquest és el signe que s'ha arribat a l'espai epidural (mètode de pèrdua de resistència). En aquest lloc s'introdueix el fàrmac a administrar i el [[catèter]] si cal.
 
Els fàrmacs que s'injecten a l'espai epidural són variats, però principalment són els anestèsics locals.<ref>{{Ref-web|url=http://www.sre.urv.es/formacio/fmcs/Farmacologia/temari/t11/t11_02.htm|títol=Farmacologia - Tipus d'anestèsia i classificació|consulta=2017-08-22|editor=Universitat Rovira i Virgili|data=}}</ref> Aquests produeixen un efecte en funció de la dosi administrada. A petites dosis bloquegen les fibres que transmeten el dolor. A dosis més altes produeixen un bloqueig muscular i una paràlisi. I a una dosi encara més gran un bloqueig sensitiu. Altres fàrmacs usats són derivats mòrfics. En els darrers anys s'utilitza l'anestèsia peridural toràcica (en les vèrtebres toràciques).
 
==Indicacions i contraindicacions==
87.720

modificacions