Anestèsia epidural: diferència entre les revisions

L'anestèsia epidural està indicada per algunes intervencions d'[[abdomen]] sobretot a nivell infraumbilical com són les d'[[hèrnia inguinal]], intervencions en testicles o bufeta i [[parts]]. En intervencions com la de l'[[apendicitis]] no està indicada perquè es pot produir dolor. Respecte a l'[[anestèsia intradural]], té l'avantatge que es pot introduir un catèter a l'espai epidural per on es pot anar reinjectant fàrmac o instaurar una perfusió contínua i perllongada. Per tant és útil per intervencions llargues o per analgèsia postoperatòria.

Es pot també utilitzar en el [[part]], amb sistemes que permetin a la partera de dosificar ella mateix, segons les seves necessitats. Té el vantatge que la dona queda conscient durant el part i pot continuar col·laborant activament i sentir el part, sense dolor excessiu{{sfn|Espar|2015}}<ref>{{Ref-publicació|cognom=Astorch|nom=Núria|article=Les parteres de Salt s'autoregularan l'anestèsia epidural|publicació=El Punt Avui|url=http://www.elpuntavui.cat/article/2-societat/14-salut/879871-les-parteres-de-salt-sautoregularan-lanestesia-epidural.html?cks_mnu_id=1787|data=27/05/2015|pàgines=8}}</ref> i que permet totes les maniobres obstètriques així com en cas de necessitat, la cesària de recurs.<ref name =Daryd/> Només és un dels mètodes d'alleujament del dolor, i queda important que la dona embarrassada s'informi sobre les opcions no farmacològiques. L'entorn professional (ginecòlegs, llevadores... ) ha de crear un context propici a un part el més normal possible i saber aplicar els mètodes provats científicament per donar un màxim d'opcions a la partera.{{sfn|Guia de Pràctica Clínica del Sistema Nacional de Salut sobre l’Atenció al Part Normal|2013|p=89-122}}