Esglésies de Sant Pere de Terrassa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Interior: Cita |
m bot: -unicament +únicament |
||
Línia 188:
Més endavant, el [[1880]], [[Joaquim Salas i Anglada]] fa la capella del Santíssim, amb pintures murals de [[Ricard Marlet]] del [[1948]].
Cap al final del segle XIX se'n va fer una primera restauració, dirigida per [[Puig i Cadafalch]], amb l'enderrocament de la lluerna feta al segle XVIII sobre la cúpula de l'absis. El 1918, [[Rafael Masó]] va fer l'emmarcament del retaule de l'absis i també la restauració de l'altar major construint una nova ara en el procés. No obstant, la seva participació va desaparèixer enmig de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] deixant
* '''Retaule petri''': A l'interior de l'església es conserva un retaule petri del segle X. Es creu que és l'únic existent al món de la seva època i característiques. El retaule es troba parcialment mutilat a la part inferior, ja que en algun moment de la història s'hi va practicar una obertura per fer-hi un armari d'ús eclesiàstic. A nivell formal, té dos rengles de nínxols per damunt d'una gran biga de fusta, sobre la qual es poden veure algunes escenes. Al registre inferior, els [[Tetramorf|quatre evangelistes]], representats pels animals i símbols clàssics de la iconografia cristiana: l'[[àliga]] de [[Sant Joan apòstol|Sant Joan]], el lleó de [[Marc (evangelista)|Sant Marc]], el bou de [[Sant Lluc]] i l'home o àngel de [[Sant Mateu apòstol|Sant Mateu]]. Hi ha dos personatges més que presencien l'escena, però es veuen molt parcialment.
|