Revisió del 14:49, 26 feb 2016 modifica Langtoolbot (discussió \| contribucions) Bots 1.187.114 edits m Corregit: del propi animal > del mateix animal ← Edició anterior		Revisió del 15:20, 23 ago 2017 modifica desfés EVA2.0 (bot) (discussió \| contribucions) 223.351 edits m Robot: reemplaçament automàtic de text (-raneids +ranèids) Edició següent →
Línia 23: El cos està deprimit i és de color marronós; mostra dos [[tagma\|regions]] diferenciades, el [[prosoma]] i l'[[opistosoma]], que estan separats per una estreta cintura. El prosoma és ample i aplanat, en forma d'escut, amb dos ulls centrals i tres a ambdós costats, pròxims al marge frontal; algunes espècies no tenen ulls. L'opistosoma consta de 12 segments; l'orifici genital s'obre a la segona [[esternita]] i està cobert per un gran opercule, sota el qual també desemboca el primer parell d'òrgans respiratoris ([[fil·lotràquea\|fil·lotràquees]]), mentre que el segon parell s'obre en la tercera esternita. Els [[quelícer]]s són similars als dels [[~~araneids~~aranèids]], amb un artell final en forma d'ungla, però sense glàndula verinosa i amb un òrgan [[estridulació\|estridulador]] en la seva cara interna. Els [[pedipalp]]s són grans, molt aparents, i proveïts de nombroses espines, que donen a l'animal un aspecte temible; el tars pot plegar-se sobre les espines de la tíbia, cosa que utilitza per a caçar les seves preses i com mecanisme de defensa. El primer parell de potes és extraordinariamente llarg (fins a 30 cm), anteniforme, amb la tíbia i el tars multiarticulats; la seva funció no és locomotora sinó [[tàctil]] i [[quimioreceptor]]a; sempre estan dirigits cap avant i cap als costats i van palpant contínuament el terreny; tenen gran importància en la localització de les preses, ja que els amblipigios cacen de nit. Els altres tres parells de potes són caminadores i també considerablement llargs. == Ecologia i biologia == Línia 39: Tots els estudis recents sobre la filogènia dels [[aràcnid]]s recolzen la [[monofília]] del [[clade]] format per ''[[Araneae]]'', ''Amblypygi'', ''[[Schizomida]]'' i ''[[Uropygi]]''. Aquest clade s'ha anomenat de diferents modes (''Caulogastra'', ''Megoperculata'', ''Arachnidea''), tot i que el més emprat és el de ''[[Tetrapulmonata]]'', que fa referència a la seva principal característica comuna, la presència de dos parells de filotràquies ("pulmons") (a vegades modificades o reduïdes secundàriament); altres [[cladística\|sinapomorfies]] són la presència d'un estretament (pedícel o cintura) entre [[prosoma]] i [[opistosoma]], un estómac succionador post-cerebral, i quelícers en forma de navalla plegable.<ref>Dunlop, J. A., (1999): "Pasando revista a la evolución de los Quelicerados". ''Bol. SEA'', 26: 255-272.</ref> Les relacions dels amblipigis amb els altres [[tetrapulmonat]]s encara no estan clares. Les anàlisis de dades morfològiques tendeixen a apropar-los als ~~araneids~~aranèids, en el clade ''Labellata'' (cladograma A); les dades moleculars sostenen que els amblipigis estarien més relacionats amb els uropigis i esquizòmids, formant el clade ''Pedipalpi'' (cladograma B): {\|

Amblipigis: diferència entre les revisions