La Ribera Alta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Afegir nova secció |
||
Línia 62:
== Economia ==
L'economia de la comarca s'ha sustentat tradicionalment en l'[[agricultura]], cultiu de regadiu i sobretot en la [[taronja]], que presenta una gran exportació. La indústria és un sector predominant des de la segona meitat del segle XX i es concentra principalment a Alzira.
== Història ==
El primer poblament d'importància començà a l'[[Eneolític]] i esdevingué més dens vers la meitat del segon mil·lenni, durant el [[Edat del Bronze|Bronze valencià]]. A l'època ibèrica la comarca sembla que era el límit entre els [[edetans]] i els [[contestans]], al llarg de la línia del [[Xúquer]]. Un dels poblats ibèrics més importants era la Carència, ubicat a [[Torís]]. La [[romanització]] representà l'establiment de vil·les, de moment mal documentades. Llavors la comarca era travessada per la [[Via Augusta]]. Durant l'[[Al-Àndalus|època musulmana]], en la qual foren ja intensament aprofitades les possibilitats agràries que oferia un terreny pla amb l'abundant aigua del Xúquer, tingué un creixement important el nucli d'[[Alzira]], que arribà a cap de governació. La resta de les poblacions comarcanes eren en la seua majoria [[alqueries]], com ho demostra la presència de nombrosos topònims àrabs. Amb la [[reconquesta]], assenyalada a la Ribera Alta per la capitulació d'Alzira davant [[Jaume I]] ([[1242]]), es consagrà la capitalitat de la població. Es va produir un establiment de 818 colons cristians, distribuïts en diversos municipis, amb terres alodials<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer Navarro |nom=Ramon| enllaçautor= |coautors= |títol= Conquista y repoblación del Reino de Valencia|url= |editorial= del Senia al Segura|col·lecció=|lloc=València|data=1999|pàgines=158-164|isbn=84-85446-63-1}}</ref> Jaume I el [[1249]] creà el terme general d'Alzira, situat entre els de [[València]] i [[Xàtiva]], que comprenia tota la Ribera Alta i la [[Ribera Baixa]], amb més de quaranta alqueries, moltes de les quals són l'origen de la major part dels pobles actuals, que se separaren gradualment del terme general; [[Algemesí]] ([[1574]]) i [[Carcaixent]] ([[1576]]) van adquirir vot a [[Corts valencianes|Corts]]. La població musulmana, després [[Moriscos|morisca]] es localitzà sobretot als llocs més reduïts, que foren afectats per l'[[Expulsió dels moriscs|expulsió del 1609]]. La comarca depenia administrativament de la ''governació de València'' i de la de ''Xàtiva dellà Xúquer'', segons la situació al nord o al sud del riu. Després del [[1707]] fou creada la nova ''governació d'Alzira'', que comprenia tota la comarca excepte la vall de [[Càrcer]], que era de la ''governació de [[Montesa]]'', i el curs baix del [[riu Albaida]], que ho era de la de Xàtiva, però incloïa part de [[l'Horta]] i de la [[Foia de Bunyol]]. Després de la divisió provincial ([[1833]]) la comarca es dividí entre els partits judicials d'[[Alberic]], [[Alzira]], [[Carlet]], [[Xàtiva]] i [[Xiva]]. <ref>{{GEC|0055384|la Ribera Alta}}</ref>
== Monuments històrics ==
| |||