Mod: diferència entre les revisions

Els mods freqüentaven clubs de jazz i més tard de pop i de ball, on podien escoltar la seva música, lluir la seva indumentària i mostrar nous passos de ball davant altres mods, mentre que pel dia podien desenvolupar treballs com empleats d'oficina o dependents. Per poder mantenir aquest ritme de vida frenètic, recorrien sovint al consum d'amfetamines. En el relat "Underground de Migdia" inclòs en el llibre de Tom Wolfe publicat el 1968 ''La banda de la casa de la bomba i altres cròniques de l'era pop'', de clara referència en aquesta subcultura. Tal com es va anar desenvolupant aquest estil de vida i va anar estenent als adolescents britànics de tots els estrats socials, els mods van expandir els seus gustos musicals més enllà del jazz i el R & B, adoptant el Soul - particularment els segells discògrafics ''Tamla Motown, Atlantic i Stax'' -, i més tard ''ska jamaicà i Bluebeat''. A més van sorgir diversos estils i formacions de Beat i R & B britànics amb grups com els ''Small Faces, [[The Who]], [[The Animals]], The Yardbirds, The Kinks i Spencer Davis Group''. Altres bandes menys conegudes associades amb l'escena mod van ser The Action, The Zombies, Zoot Money, The Creation i John's Children. A més, programes televisius amb actuacions dels grups de moda, van cobrar gran popularitat, com ''Ready Steady Go!,'' La presentadora, ''Cathy McGowan'', va arribar a ser coneguda com la "'''Reina dels Mods'''"-àlies atorgat en altres ocasions a la cantant de soul britànica [[Dusty Springfield]] iai a la model [[Twiggy]]-, sent un fet insòlit per a l'època, on una presentadora de televisió tingués accent obrer.

El seu vehicle habitual era la scooter, típicament [[Lambretta]] o [[Vespa]], que es comercialitzaven com a novetat i moda en aquells anys 60. Després que s'instituís una llei exigint, almenys, un mirall retrovisor en cada moto, els mods van afegir quantitats ingents d'ells als seus vehicles - sent habitual fins i tot portar més de 10 - com una forma de burla cap a la nova llei, així com acompanyats de fars, portapaquets, respatllers i altres elements com a adornament del vehicle i per tal de fer-los més vistosos. Aquests adorns van ser típics durant els anys 1963 i 1964, encara que es va retornar a una estètica més senzilla i minimalista posteriorment. Un exemple es pot veure a la portada del disc de ''[[Quadrophenia]]'', de The Who, en la qual apareix el personatge principal de l'òpera rock, Jimmy, mirant els seus quatre miralls retrovisors. Els Mods van tenir enfrontaments violents amb els rockers, que van degenerar en batalles campals en ciutats costaneres de vacances, com Brighton, Margate i Hastings en 1964. A conseqüència d'aquests esdeveniments hi va haver cert debat social sobre la 'joventut moderna' a Gran Bretanya durant els primers 1960s. Posteriorment van ser l'eix central de la pel·lícula Quadrophenia, inspirada en el LP homònim de The Who.