Caramel: diferència entre les revisions

El caramel s’aconsegueixs'aconsegueix mitjançant la cocció del sucre. Aquest pot consumir-se tant líquid , tal és el cas del caramel que s’afegeixs'afegeix per sobre del [[flam]], com sòlid, cristal·litzat. El caramel solidificat es consumeix popularment deixant-l'holo desfer-se a la boca. A aquests se’lsse'ls afegeixen sabors a fruites, herbes o altres aromes. Fins i tot, existeixen els caramels sense sucre.

A la fabricació industrial de caramels s’acostumens'acostumen a emprar com matèries primeres [[sucre]], [[glucosa]] i [[aigua]], que es combinen a les proporcions adients per a generar un xarop ([[almívar]]) que posteriorment es cou a altes temperatures. Una evaporació ràpida produeix l'eliminació de l'aigua present al xarop cuit, romanent una pasta de caramel que pot ésser modelada en diferents formes. El refredament ulterior provoca la cristal·lizació de la massa, formant el caramel pròpiament dit al conferir-li rigidesa que el fa apte pel seu empaquetat

Depenent del [[solvent]] ([[aigua]] o [[llet]]) ) i de la recepta, el resultat final pot anomenar-se d'una manera o altra. Quan es fa amb llet , la reacció amb les proteïnes de la mateixa, genera compostos orgànics cíclics que atorguen nous sabors, al donar-se la [[reacció de Maillard]].

Però quan més s’escalfas'escalfa la mescla l'[[aigua]] bull i s'[[evapora]], i per tant augmenta la concentració de sucre; això fa que augmenti encara més el punt d'ebullició de la mescla.

Aquesta relació és predictible, i portant la mescla a una [[temperatura]] en concret s’aconsegueixs'aconsegueix la concentració de sucre desitjada . En general, a temperatures més elevades (més gran concentració de sucre) resten caramels més durs i rígids mentre que les temperatures més baixes produeixen caramels més tous. És recomanable un [[termòmetre]] par a controlar la temperatura.

Per a més informació sobre els punts d'ebullició i noms, veure vegeu [[Almívaralmívar]].

Poden trobar-se en [[botigues]] de dolços, de [[reposteriarebosteria]] o [[confiteria]], o [[bomboneries]].

És habitual que tinguin embolcalls de colors cridaners, i àdhuc el propi caramel pot ésser de molts colors. També es fan servir altres tècniques per a fer-los diferents de la resta, per exemple, fer que piquin , que a dins tinguin [[xiclet]], o que incloguin un pal per agafar-los (ideapirulins queo va fer famosa l'empresa [[Xupa-xups]]piruletes).

Abans de que s’empréss'emprés el [[sucre]], ja es feien dolços amb altres substàncies com la [[mel]], el [[gingebre]] o la [[regalèssia]].

Els caramels (i dolços en general) es coneixen amb molts noms: llaminadures, llepolia , pirulí, papabenet, etcetcètera.