El senyor de les mosques (llibre): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
Error de traducció |
||
Línia 11:
Amb el pas del temps, alguns dels nois emprenen conductes violentes i irracionals. Jack és el primer d'ells, que en no haver estat elegit com a cap del grup, sent una rivalitat i odi cap a Ralph, gaudint al mateix temps d'insultar Piggy. Es queixa de la importància que li donen a la foguera ia la cargol de mar, mentre ell i el seu grup estan cada vegada més obsessionats amb la idea de caçar un senglar, acció que finalment porten a terme.
Progressivament, la por es fa més patent a mesura que augmenten els rumors d'una bèstia que habita a l'illa. encara que cap dels nois majors creu que això sigui possible, la idea els aterreix igualment. Una nit mentre els bessons Sam i Eric cuiden la foguera, hi veuen una criatura desconeguda, fent-los córrer de por. Els altres decideixen anar a investigar armats amb llances, deixant als "petits" a cura de Piggy. El grup liderat intermitentment per Ralph i Jack recorre l'illa durant tot el dia. A mesura que enfosqueix i la rivalitat entre tots dos augmenta, la majoria decideix retirar-se i tornar amb els altres, només Ralph, Jack i Roger, arriben a la muntanya, on entre penombres, aconsegueixen veure la Bèstia, moment en què surten corrent espantats. Després, quan discuteixen que ha passat, Ralph expressa que els caçadors són incapaços de lluitar contra La Bèstia, ja que en el fons són només nens armats amb pals. Jack s'
Simón, un nen tímid que de tant en tant ajuda a Ralph i a Piggy, catalogat d'estrany pels altres per patir desmais freqüents, decideix endinsar-se sol al bosc, dirigint cap a un clar on aconsegueix calmar els seus atacs. Al lloc troba el cap de senglar clavada a l'estaca, la qual es trobava en evident estat de descomposició, regalimant de sang i coberta de mosques. Terroritzat, Simó pateix una al·lucinació en què aquesta li parla i s'identifica com El Senyor de les Mosques, mentre es burla d'ell i dels altres per creure que La Bèstia és una criatura que es pot caçar, assegurant que la fera està en tots costats. qüestió que pot interpretar-se com una al·lusió a la maldat humana. En l'escena, es dóna a entendre que Simó ja ho sabia des d'abans, ja que durant una assemblea va tractar d'expressar-li al grup que la bèstia eren ells mateixos, però van riure d'ell. Simón es desmaia i en despertar camina fins a la muntanya, on els nois havien vist a la qual creien era La Bèstia, però amb la llum del dia, Simón s'adona que només és el cadàver d'un paracaigudista que s'aixeca amb el vent. Tot i estar exhaust decideix anar a explicar-ho a tothom.
| |||