Jean-Baptiste Lully: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències
Línia 55:
Va arribar a França el [[1643]], entrant com a vailet de cambra de [[Anna Maria Lluïsa d'Orleans|Mademoiselle de Montpensier]], que desitjava perfeccionar els seus coneixements de la llengua italiana. A l'edat de tretze anys, manifestant serioses dots per a la música, va aprendre a tocar el violí, es va mostrar com un excel·lent ballarí, i va incorporar-se a la ''Gran Banda dels Violins del Rei'', composta per 24 instrumentistes. El [[1653]], Lully va ballar amb el rei en el ''[[Ballet de la Nuit]]''.
 
A París, Lully va donar estudis musicals a [[Johann Sigismund Kusser]], que a França es feia anomenar Cousser.<ref name= Enciclopèdia Espasa v. 15>*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 15, pàg. 1388. (ISBN 84-239-4515-4)</ref>. Va obtenir ràpidament la direcció d'un nou conjunt musical: ''La Bande des Petits Violons''. Perfecte cortesà i hàbil home de negocis, va esdevenir ben aviat primer compositor de la cort, i les seues àries i ballets van consagrar la seua reputació. Amb el suport de Lluís XIV, va esdevenir compositor de cambra i més tard sobreintendent de la música reial.
 
Es va naturalitzar francès el [[1661]], i pocs mesos després es va casar amb Madeleine Lambert, el pare de la qual era director de música de Mademoiselle de Montpensier. A partir de [[1664]], Lully va treballar regularment amb [[Molière]] (que l'anomenava «el llibertí»), creant el gènere de la ''comèdia-ballet'', sense per això renunciar als ballets de cort. Però el [[1671]] es van enfrontar i esdevingueren terribles enemics.
 
El [[1672]], Lully va comprar a [[Abat Pierre Perrin|Perrin]] el privilegi de l'[[Académie royale de musique]], on va tenir molts alumnes entre ells a la clavicordista [[Marie François Certain]].<ref name= Enciclopèdia Espasa v. 12>*[[Enciclopèdia Espasa]] Volum núm. 12, pàg. 1345. (ISBN 84-239-4512-X)</ref>. Farcit d'honors i de riqueses, va compondre llavors una tragèdia lírica per any aproximadament, eclipsant, pels favors reials de què gaudia, tots els compositors dramàtics de l'època: [[Marc-Antoine Charpentier]], [[André Campra]], [[Louis-Nicolas Clérambault]]. El seu [[llibret]]ista favorit era [[Philippe Quinault]].
 
El [[1681]], Lully va assolir l'apogeu de la seua carrera, amb el nomenament com a secretari del rei.