Joan Garcia Castell: diferència entre les revisions

m
Robot treu puntuació penjada després de referències
(Robot posa data a plantilles de manteniment)
m (Robot treu puntuació penjada després de referències)
'''Joan Garcia i Castell''' (Barcelona, 26 de juny de 1923 – 4 de març de 1978) va ser un periodista esportiu català, cronista habitual dels partits del FC Barcelona i el RCD Espanyol i autor de la [[Història del futbol català]] (1968).<ref>{{EEC|6005}}</ref>
 
Redactor de l’[[agència EFE]] a Barcelona (1942-1977),<ref name=":0">{{Ref-web|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000225833&interno=S&presentacion=pagina&posicion=14&registrardownload=0|títol=Fallecimiento del periodista Juan Garcia Castell|consulta=16 agost 2017|llengua=|editor=Hoja del Lunes|data=6 març 1978}}</ref> a partir de 1948 va començar a publicar les seves cròniques de futbol dels equips catalans de Primera Divisió a la [[Hoja del Lunes]], òrgan oficial de l’[[Associació de la Premsa de Barcelona]]. Durant gairebé 30 anys, fins al 1977, va ser el cronista del [[Futbol Club Barcelona|FC Barcelona]] i del [[Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona|RCD Espanyol]] en els seus partits de camp propi, amb una tasca informativa que la [[Federació Catalana de Futbol]] va premiar l’any 1959 per la seva imparcialitat.<ref>{{Ref-web|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000224867&posicion=9&presentacion=pagina|títol=Medalla de plata de la Federación Catalana a García Castell|consulta=15 agost 2017|llengua=|editor=Hoja del Lunes|data=27 juliol 1959}}</ref>. Subdirector de la Hoja del Lunes,<ref name=":1">{{Ref-web|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1978/03/05/LVG19780305-026.pdf|títol=Falleció el periodista Joan Garcia i Castell|consulta=16 agost 2017|llengua=|editor=La Vanguardia|data=5 març 1978}}</ref>, des del 1973, va introduir un acurat resum de dades en el seu moment innovador en les fitxes dels partits, on detallava el nombre de córners, faltes assenyalades i llançaments a porta, ben i mal dirigits de cada equip. Com a cronista futbolístic de l'agencia EFE, les seves cròniques apareixien sovint en tota la premsa espanyola.{{CN|data=agost de 2017}}
 
Membre fundador de les revistes [[Dicen...]] (1952) i Lean (1955),<ref name=":1" />, va tenir un paper rellevant en la divulgació del reglament del futbol en la secció “Habla el reglamento”, motiu pel qual va rebre el primer premi de reglaments de la Federació Espanyola de Futbol<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1953/10/09/LVG19531009-016.pdf|títol=Los premios anuales de la Federación Española de Fútbol|consulta=15 agost 2017|llengua=|editor=La Vanguardia|data=9 octubre 1953}}</ref> i va pronunciar nombroses conferències.<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1959/11/29/LVG19591129-033.pdf|títol=Bodas de oro de la UD San Martín|consulta=13 agost 2017|llengua=|editor=La Vanguardia|data=29 novembre 1959}}</ref> Especialment dotat per al dibuix, va realitzar una llarga sèrie de retrats realistes al carbó dels millors jugadors del Barcelona i l’Espanyol, que van anar apareixent a les pàgines de Dicen i Lean.<ref>{{Ref-web|url=https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Retrat_al_carb%C3%B3_de_Kubala.jpg|títol=Retrat al carbó de Kubala|consulta=13 agost 2017|llengua=|editor=|data=}}</ref> Quan Dicen va esdevenir diari esportiu (1965) en va ser el subdirector.<ref name=":0" />. En aquesta publicació va destacar pels extensos reportatges d’investigació sobre el FC Barcelona, com el titulat “Strip-tease al Barça” (1975),<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1975/01/29/LVG19750129-033.pdf|títol=Strip-tease al Barça|consulta=13 agost 2017|llengua=|editor=La Vanguardia|data=29 gener 1975}}</ref>, i va adquirir una sòlida fama d’estudiós i investigador d’aquest esport, que el van dur a la redacció de la [[Història del futbol català]], publicada l’any 1968 per [[Editorial Aymà]] sota la direcció literària de [[Joan Oliver i Sallarès|Joan Oliver]], i a col·laborar en la secció esportiva de la [[Gran Enciclopèdia Catalana]].<ref name=":0" />
 
També a Dicen, va impulsar, amb la iniciativa de l'editor i periodista Federico Pastor López-Sallaberry,<ref>{{Ref-web|url=http://www.enciclopedia.cat/EC-EEC-9723.xml|títol=Federico Pastor López-Sallaberry|consulta=25 agost 2017|llengua=|editor=Enciclopèdia de l'esport català|data=}}</ref>, un sistema de valoració dels futbolistes a cada partit de la Lliga espanyola, la ''Challenge Dicen'', que permetia conèixer i premiar els millors jugadors en cada posició sense cap intervenció opinativa dels diversos cronistes, sinó només amb fórmules matemàtiques prèviament establertes.{{CN|data=agost de 2017}}
 
La seva velocitat de redacció i d’execució dels textos va ser reconeguda en diversos concursos de mecanografia<ref>{{Ref-web|url=http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE07/HEM/1960/07/05/LVG19600705-025.pdf|títol=Campeón provincial de mecanografía|consulta=13 agost 2017|llengua=|editor=La Vanguardia|data=5 juliol 1960}}</ref> i de taquigrafia<ref>{{Ref-web|url=http://prensahistorica.mcu.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1000224655&posicion=8&presentacion=pagina|títol=Vida periodística|consulta=15 agost 2017|llengua=|editor=Hoja del Lunes|data=4 juliol 1955}}</ref>
 
Va dur a terme una llarga tasca de crític cinematogràfic, que va desenvolupar al diari Dicen i, durant més de 25 anys, a la Hoja del Lunes,.<ref name=":1" />,. Va ser un dels fundadors (1957) dels premis [[Premi Sant Jordi de Cinematografia|Sant Jordi de Cinematografia]] i membre permanent del jurat des de la primera edició.{{CN|data=agost de 2017}}
 
Membre d’una nissaga de periodistes, el seu pare, Juan García Lecuona (1897-1986) va treballar a la Hoja del Lunes<ref name=":0" /> i l’agència Efe, i els seus dos fills, Joan Garcia Luque (Barcelona 1952) i Xavier Garcia Luque (Barcelona 1959) també s’han dedicat al periodisme esportiu.{{CN|data=agost de 2017}}
1.355.427

modificacions