Farinera borda: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Correcció
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Es desfà la revisió 18773514 de Maiky135 (Discussió) Sense referències no pots fer aquesta modificació, la qual afecta al títol de l'article, i l'hauries d eplantejar a la discussió.
Línia 14:
| binomial_authority = ([[Sébastien Vaillant|Vaill.]] ex [[Elias Magnus Fries|Fr.]]) Secr.
}}
La cogoma verdosa o cogoma'''farinera borda''', (mal'''farinot''' anomenadao farinera'''pentinella borda''' o cogomella'''cogoma borda) també coneguda com farinot''' (''Amanita phalloides'') és un [[bolet]] pudent de l'ordre de les [[agaricals]], que a vegades pot adoptar forma de fal·lus. És altament tòxica, i la responsable de la majoria de morts per la intoxicació en la ingesta de bolets. Conté dos tipus de [[toxines]]: [[fal·lotoxina|fal·lotoxines]] i [[amatoxines]]. El seu component tòxic principal és l'[[alfa-amanitina|α-amanitina]]
 
[[Fitxer:Death Cap Mushroom.jpg|thumb|left|Cartell que adverteix de la presència de farineres bordes a prop de [[Canberra]], [[Austràlia]]. Malgrat no ser una espècie autòctona, aquests bolets s'hi han desenvolupat accidentalment per l'acció de l'home.]]
Línia 22:
Es pot confondre amb bolets del gènere [[Agaricus]] (xampinyons) amb altres del gèner [[Amanita]] amb [[Lepiota procera]] [[Russula virescens]] i fins i tot amb la [[llenega]] tot i que aquesta no té ni volva ni anell el capell de la farinera borda s'hi assembla quan és jove i està cobert per una substància enganxatosa com la llenega.
 
Sembla que [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic]], el rei pel qual apostaren els territoris de la Corona d'Aragó durant la Guerra de Successió, va morir intoxicat per la farinera borda. Altres personatges famosos com l'emperador romà Claudi no està tan clar que fos per aquest bolet o per un verí posat en un plat de bolets.
 
== Descripció ==
L'Amanita phalloides és un bolet gros, el capell fa entre 5 i 15 cm de diàmetre. Primer és hemisfèric i després agafa forma plana.<ref name="Bresinsky">{{ref-llibre | autor= Bresinsky A, Besl H. | títol = A Colour Atlas of Poisonous Fungi | any = 1990 | editorial = Wolfe Publishing | pàgines=26–9|isbn = 0-7234-1576-5}}</ref> El color pot ser groguenc o verd oliva però hi ha una varietat completament blanca. Les làmines són blanques. El peu o estípit és blanc amb taques grises i fa de 8 a 15 cm de llarg i d'1 a 2 cm de gruix amb una mena de sac o volva a la base. La volva pot faltar si no s'ha agafat el bolet sencer.