Llengües de l'Imperi Romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 33:
=== Grec ===
 
El [[grec koiné]] s'havia convertit en la [[llengua vehicular]] del Mediterrani oriental i de l'[[Anatòlia|Àsia menor]] després de les conquestes d'[[Alexandre el Gran]].<ref>Millar, ''A Greek Roman Empire,'' p. 279; Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society,'' p. 5.</ref> [[Llucià]] fins i tot imaginava que el grec era la llengua universal a l'[[inframón grec|Inframón]].<ref>[[Llucià]], ''[[Diàleg dels morts]]'' 25; Anderson, ''The Second Sophistic,'' p. 194.</ref> Durant l'[[antiguitat tardana]], la població de la [[Geografia de Grècia|Grècia peninsular]] i de les [[illes gregues]] tenia majoritàriament el grec com a primera llengua, un fet que es repetia a les principals ciutats orientals, a l'[[Anatòlia occidental]] i en algunes àrees costaneres.<ref name="Treadgold">Treadgold, ''A History of the Byzantine State and Society'', p. 5.</ref> Posteriorment, el grec esdevindria la principal llengua de l'[[Imperi Bizantí]], on va desenvolupar-se fins a crear el [[grec medieval]] que, amb el pas del temps, esdevindria el [[grec demòtic|grec modern]].<ref>Stefan Zimmer, «Indo-European», dins ''Celtic Culture: An Historical Encyclopedia'', p. 961.</ref>
 
[[Fitxer:P.Ryl. I 61.tif|thumb|upright=1.4|[[Papir]] del [[segle V]] bilingüe que mostra en paral·lel un text en grec i un altre en llatí i reflecteix un discurs de [[Ciceró]]<ref>[[Ciceró]], ''[[In Catilinam]]'' 2.15, [[Papir Rylands 463|P.Ryl.]] I 61 «recto».</ref>]]