Ien: diferència entre les revisions

El Ienien va ser adaptatadoptat oficialment pel govern [[període Meiji|Meiji]] amb una llei signada el 10 de maig de [[1871]].<ref>A. Piatt Andrew, Quarterly Journal of Economics, "The End of the Mexican Dollar",18:3:321-356, 1904, p.345</ref> La nova moneda, en forma d'una moneda d'argent semblant al [[pes mexicà]] contemporani, entra en circulació de manera gradual a partir de juliol del 1871. El Ienien substitueix el complex sistema monetari del [[període Edo]], sobre la base del [[món Japonès (moneda)|món]]. La ''Nova Llei de moneda'' de 1871 estableix l'adopció del sistema decimal de Iensiens (1,圆), sen (1⁄100, 錢) i rin (1⁄1000, 厘) amb les monedes de forma circular, com a [[Occident]]. El Ienien és definit legalment com a 0,78 [[unça|unces Troy]] (24,26 g) d'argent pur, o 1,5 grams d'or pur. La mateixa quantitat d'argent té un valor aproximat de 1.181 Iensiens moderns,<ref>{{ref-web|autor=xe.com|data=2006-09-07|url=http://www.xe.com/ucc/convert.cgi?Amount=0.78&From=XAG&To=JPY|títol=Equivalent of 0.78 troy ounce of silver in yen|consulta=2006-09-07}}</ref> mentre que la mateixa quantitat d'or té un valor aproximat de 4.715 iens.<ref>{{ref-web|autor=xe.com|data=2006-09-07|url=http://www.xe.com/ucc/convert.cgi?Amount=0.04822612&From=XAU&To=JPY|títol=Equivalent of 0.04822612 troy ounce of gold in yen|consulta=2006-09-07}}</ref> A partir de la devaluació de la plata 1873, el ien es va devaluar davant el [[dòlar dels Estats Units]] i el [[dòlar canadenc]], ja que es van adherir a l'estàndard monetari de l'or, i l'any 1897 el ien només valia 50 centaus nord-americans. Aquest any, Japó va adoptar l'estàndard [[patró or|monetari de l'or]] i d'aquí el valor del ien va passar a ser de la mencionada quantitat.<ref>{{ref-web|url=http://eh.net/encyclopedia/article/officer.gold.standard|títol=Gold Standard|any=2010|llengua=anglès|consulta= 22 de febrer de 2012|editor= EH.net Encyclopedia}}</ref> Cal esmentar que tant el sen com el rin van ser retirats de la circulació a finals de [[1953]].<ref>{{nihongo|A law of the abolition of currencies in a small denomination and rounding off a fraction, July 15 1953 Law No.60| http://www.shugiin.go.jp/itdb_housei.nsf/html/houritsu/01619530715060.htm 小額通貨の整理及び支払金の端数計算に関する法律]|Shōgakutsūka no seiri oyobi shiharaikin no hasūkeisan ni kansuru hōritsu}})</ref>

El ien va perdre la major part del seu valor durant i després de la [[Segona Guerra Mundial]]. Després d'un període d'inestabilitat, el [[1949]], el valor del ien va ser [[tipus de canvi fix|fixat]], a 360¥ per 1[[dòlar dels Estats Units|US $]] a través d'un pla dels Estats Units, que va ser part del [[Sistema de Bretton Woods]], per estabilitzar els preus de l'[[Economia del Japó|economia japonesa]]. El [[tipus de canvi]] es va mantenir fix fins a [[1971]], quan els EUA vavan abandonar el [[patró or]], que havia estat un element clau del sistema de Bretton Woods, i vavan imposar un [[Dret d'importació|recàrrec del 10 per cent]] sobre les [[importacions]], posant en marxa canvis que eventualment conduirien a [[tipus de canvi flotant]]s el [[1973]]. El 2011, el ien va esdevenir molt fort i la taxa de canvi era de 80 iens per dòlar.

El preu del ien respecte al dólardòlar es va veure reduït durant la [[bombolla dels preus dels actius japonesos]] i continuà fent-ho després, per arribar a un tipus de canvi de 134 ¥ per 1 [[dòlar dels EUA]] el febrer de [[2002]]. La política de [[tipus d'interès]] zero del [[Banc del Japó]], en la seua lluita contra la [[deflació]], va desincentivar les inversions estrangeres en iens, fent que molts inversors que encara tenien iens els venerenvengueren, cercant monedes de major rendibilitat, i de retruc, fent que la cotització del ien baixara encara més. Es calcula que els inversors que feren servir [[Carry trade]]s, prestant iens i sostenint monedes més renidblesrendibles, van aconseguir un 1 [[1000000000000 (nombre)|bilió]] de dòlars americans.<ref>[http://economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8633485 "What Keeps Bankers Awake at Night?] ''The Economist'' (London). February 1, 2007.</ref> En febrer de [[2007]], ''[[The Economist]]'' va estimar que el ien es trobava subvalorat en un 15% respecte al dòlar, i un 40% respecte a l'euro. Un any després, el febrer de [[2008]], el ien ja s'havia apreciat fins als 90 iens per dòlar americà.<ref>[http://www.economist.com/finance/displaystory.cfm?story_id=8679006 "The Cheap Yen is Dangergous,"] ''The Economist'' (London). February 8, 2007.</ref>