Clément Ader: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Modificació de format
Afegides dades biogràfiques
Línia 2:
'''Clément Ader''' ([[Muret]], [[Alta Garona]] [[1841]] - [[Tolosa de Llenguadoc]], [[1925]]) enginyer [[França|francès]] al qui hom deu, entre altres invencions, un [[micròfon]] i els primers intents del [[telèfon]]. El [[1880]] instal·là a [[París]] la primera línia telefònica.
 
De jove s'interessà per les comunicacions i pel vol de les aus i les rates penades. L'any [[1866]] instal·là un taller on el [[1873]] construí un aparell planejador en forma d'[[ocell]] recobert de plomes d'[[oca]], al que anomenà genèricament avió''Avion''. En va fer un de més elaborat, anomenat ''éoleÉole'', per el que es va inspirar en la forma dels [[ratpenats]], propulsat per una [[màquina de vapor]] d'uns 20 [[Cavall de vapor|cavalls]]. L'enginy era una mena d'estel motoritzat equipat amb una [[hèlix]] de [[bambú]] de quatre aspes, ales articulades de 14 metres d'envergadura activades amb diferents comandaments i un pes de 300 kg (pilot inclòs). Un cop finalitzat, el va traslladar al castell d'Armainvilliers, a [[Seine-et-Marne]], on va volar una distància de 50 metres el 9 d'octubre de [[1890]]<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Besse|nom=François|títol=100 aviones de leyenda|url=|edició=|llengua=espanyol|data=2006|editorial=Reditar Libros, S.L.|lloc=|pàgines=12-13|isbn=9788496449268}}</ref>, però resultà incontrolable i poc aerodinàmic.
 
Ader volia que França es beneficiés del seu invent i, per això, es va posar en contacte amb el Ministeri de Guerra, per tal d'aconseguir ajut financer. Així comença a construïr l'<nowiki/>''Avion III,'' un bimotor que reprén la forma del Éole, però molt més potent, amb dos motors de 30 cavalls cadascun que arroseguen hèlix de quatre pales que giren en sentits oposats<ref name=":0" />. El [[14 d'octubre]], [[1897]] assajà l'''Avion III al camp de Satory ([[Versalles]])''. Encara que aconseguí rodar 60 m i recórrer uns 150 m en successius vols curts, i 300 m en ple aire al camp de Satory ([[Versalles]]), fou incapaç de complir els requeriments del Ministeri de Guerra francès per a demostrar que l'invent era governable. Després d'aquest fracàs, Ader fou oblidat fins poc abans de la seva mort.
 
Tanmateix el nom (''[[Avió|avion]]'') que va donar al seu prototipus ha servit de base per a la paraula que designa l'eroplà en alguns idiomes com l'[[castellà|espanyol]], [[català]] o [[portugués]], entre altres.