Difamació: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m retoc
Línia 1:
La ''' difamació ''' és l'acte de dir mal d'una persona, grup o [[entitat]], cercant de fer mal al seu bon nom o la seva [[honor]], [[dignitat]] o reputació.<ref>{{GDLC|difamar}}</ref> En dret penal és un delicte contra les persones (físiques o morals) i una infracció.<ref>{{Ref-web|url=https://www.parlament.cat/web/documentacio/recursos-documentals/tesaurus/navegador/index.html?p_accio=DET&p_tes=PC&p_lt=104701|títol=difamació|consulta=2017-08-30|cognom=Catalunya|obra=Tesaurus|editor=Parlament de Catalunya}}</ref> A més de ser punible, en dret civil es pot demanar indemnització per als danys morals o materials causats per difamació.
 
En dret es fa de vegades una diferència d'un costat entre l'[[insult]], una agressió verbal sovint impulsiva, emès en una forma efímera, sobretot de forma parlada i de l'altre costat la difamació (en [[dret anglosaxó]] ''libel''), per declaracions danyoses en la premsa i altres mitjans de comunicació permanents. Dins dels delictes contra l'honor, el codi penal d'[[Andorra]] diferència entre [[calúmnia]], difamació i [[injúria]]. La publicitat per qualsevol mitjà pot ser un factor agreujant. El perdó per la persona ofesa posa fi a la responsabilitat criminal.<ref>{{Ref-web|url=https://leslleis.com/L2005009|títol=Llei 9/2005, del 21 de febrer, qualificada del Codi penal|editor=Govern d'Andorra|data=2005}}</ref> El codi penal de l'Estat espanyol del 1995 només defineix la [[calúmnia]] (difundir informació falsa o mentidera) i la [[injúria]] (insult) com els dos delictes contra l'honor. En cas de publicitat, el propietari del mitjà comparteix la responsabilitat penal i civil.<ref>{{Ref-publicació|article=Ley orbanicaorganica 10/1995 de 23 de noviembre del Código Penal|publicació=BOE|llengua=castellà|url=https://www.boe.es/boe/dias/1995/11/24/pdfs/A33987-34058.pdf|data=24/11/1995|pàgines=34011-34012}}</ref> Per perseguir delictes d'injúria i calúmnia, la llei espanyola requereix que l'ofès presenti una [[querella]].{{Sfn|Morales i Prats|2012|p=36}}
{{VT|Rumor|murmuració|culpar la víctima|judici d'intenció}}