Joan Baptista Roca i Caball: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
Al novembre de 1917 Roca va participar en el Congrés de Joves tradicionalistes catalans al Círcol Tradicionalista de Barcelona amb [[Vicenç Carbó i Oliveros|Vicenç Carbó]], Francesc Aizcorbe, [[Àngel Marquès i Batllevell|Àngel Marquès]], [[Pere Roma i Campí|Pere Roma]], Bernadí Ramonell i [[Josep Bru i Jardí|Josep Brú]].<ref>{{ref-publicació|títol=Coses del partit: Congrés de Joves tradicionalistes catalans|publicació=L'Amic del Poble|data=24/11/1917|pàgines=1|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> Aquest congrés, organitzat amb el propòsit de reorganitzar el tradicionalisme català i revisar-ne el seu programa, va ser criticat pels periòdics afectes a [[Juan Vázquez de Mella|Mella]] com ''El Norte'' de [[Girona]], el qual el va acusar de fer maneigs per a afavorir l'aliança amb la [[Lliga Regionalista]] i trencar la unitat del [[Carlisme|partit jaumí]],<ref>{{ref-publicació|títol=¡Ja hi som!|publicació=L'Amic del Poble|data=24/11/1917|pàgines=1|url=http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/cgi-bin/Pandora.exe?xslt=ejemplar;comarca=Bages;publication_id=ac.bages.manresa.l.amic.del.poble;place=Manresa;publication=L%27Amic%20del%20Poble;day=24;month=11;year=1917;page=001;id=0000076721;collection=premsa;url_high=premsa_pages/AC%20Bages/Bages/Manresa/L%27Amic%20del%20Poble/1917/191711/19171124/19171124.pdf-001.pdf;lang=ca;archivo=AC%20Bages;encoding=utf-8}}</ref> un any abans que fossin els dirigents mellistes qui finalment se'n separessin.
 
Participà en la Conferència Nacional Catalana del [[1922]], però no es va unir a [[Estat Català]]. Durant la Dictadura de [[Miguel Primo de Rivera]] fou empresonat i traslladat a Madrid. Col·laborà amb l'[[Acció Social Popular]] i s'especialitzà en qüestions penitenciàries. Quan la [[Comunió Tradicionalista]] va prohibir als seus dirigents participar en la campanya a favor de l'[[Estatut d'Autonomia de 1932 (Estatut de Núria)|Estatut]] el 1931, abandonà la Comunió Tradicionalista i fou un dels fundadors de la [[Unió Democràtica de Catalunya]]. En va esdevenir membre del comitè de govern i candidat per Barcelona en les [[eleccions generals espanyoles (1933)|eleccions generals de 1933]].
 
En començar la [[guerra civil espanyola]] es mantingué lleial a la [[Generalitat de Catalunya]], però fou detingut l'agost de 1936 durant 14 dies a causa d'una confusió amb el seu nom, raó per la qual el 8 de desembre s'exilià a [[París]], on va sobreviure donant classes de castellà i altres feines menors. El febrer del 1937 hi constituí amb [[Alfredo Mendizábal]], catedràtic de dret represaliat per ambdós bàndols, el ''Comité pour la Paix Civile en Espagne'', per tal de promoure una mediació internacional que posés fi a la guerra, integrat per ells dos, pel bisbe de París, per [[Jacques Maritain]] i per [[Emmanuel Mounier]]. Va rebre el suport de [[Francesc Vidal i Barraquer]], [[Ramon Sugranyes i de Franch]], [[Niceto Alcalá-Zamora]] i [[Salvador de Madariaga]]. També contribuí a l'acolliment a França dels refugiats de la guerra com [[Ferran Soldevila]] o [[Carles Riba]].