|
Com a mínim hi ha quatre tipus de programes que faciliten l’escriptura col·lectiva: els processadors de textos offline, els processadors de textos online, els wikis i els pads. A continuació en resumim les característiques.
'''Taller internacional #FabSost – Sessió final oberta'''7/3/16, La Fàbrica del sol, La Barceloneta
{| class="wikitable"
|Processadors de textos offline
|Amb control de canvis i comentaris per facilitar la col·laboració seqüèncial amb intercanvi d’arxius de versions
|Microsoft Word
Libre Office Write
'''Presentació'''
iWorks Pages
Volem fer realitat un '''Ateneu de fabricació''' centrat en l’'''economia circular''', la '''sostenibilitat''' i '''l’empoderament''' de la comunitat, i fer-ne un referent pedagògic, comunitari i per a la innovació social.
|-
|Processador de textos online
|Amb opció de compartir el document entre diferents usuaris, control de canvis i versions, comentaris. Utilitzats per escriptura síncrona o asíncrona.
|Collabora (Libre Office Online)
Google Docs
Amb un grup de 25 persones molt diverses, hem estat realitzant una serie de tallers per a definir un model propi d’actuació sostenible per a la fabricació col·lectiva. Hem interactuat amb experts en sostenibilitat, materials i ecodisseny, i hem passat per experiències pròpies de fabricació social, aprofitant el talent de cadascú.
|-
|Wikis
|Amb edició online asíncrona, control de versions, detecció de conflicte d’edició
|MediaWiki
DokuWiki
A la cinquena i darrera sessió, posarem en comú el treball fet, i per contextualitzar-ho hem convidat experts internacionals que ens obriran finestres a altres iniciatives i reflexions avançades. Ens acompanyaran l’Adrian Smith, investigador de referència en innovació “grassroots”, Barbara Koole, project manager del Wasted Lab, un laboratori de barri per a l’”upcycling” de plàstics, i el Wouter Tebbens, investigador i activista a la Free Knowledge Foundation.
Wikispaces
La sessió és oberta i gratuïta, amb places limitades a l’aforament (per ordre d’inscripció).
Pmwiki
'''Programa'''16.30. Obertura.
Tikiwiki
'''Eva Herrero''', Comissionada d’Ecologia, Ajuntament de Barcelona.
|-
|Pads
|Amb edició síncrona simultània online, identificació d’editors per colors
|Gobby
Etherpad
16.45. Presentacio del Manifest #FabSost v.1
Dropbox paper
'''Didac Ferrer''', Director d’innovació, Tarpuna Cooperativa
|}
Aquestes tipologies no són estanques. Els processadors de textos, inicialment offline (Microsoft Word, Libre Office), van desenvolupar funcionalitats per l’intercanvi de fitxers, però en passar a ser online i d’edició sobre browser (Google docs, Collabora) han desenvolupat funcionalitats per gestionar els permisos d’usuari i l’edició simultània. Això ha portat a fer-los confluir amb els pads, inicialment aplicacions d’escriptori intercomunicades (SubEthaEdit, Gobby), i després sistemes online en servidor d’edició també sobre Browser (Etherpad); adoptant-ne funcionalitats. Els wikis han seguit la seva trajectòria pròpia millorant les funcionalitats per la col·laboració asíncrona entre múltiples editors, però també estan confluint amb els pads amb algunes opcions d’edició simultània (com la incorporació d’una extensió basada en TogetherJS a MediaWiki o les extensions d’incrustació d’Etherpad).
'''Montserrat Mateu''', Ecologia Urbana, Ajuntament de Barcelona
'''Alfons Mias''', Ateneu de Fabricació, La Fàbrica del Sol
17.00. Presentació dels projectes realitzats i dels aprenentatges clau.
'''Equips de treball #FabSost'''
17.15. Taula rodona. Podem contribuir a la sostenibilitat des de la fabricació local?
'''Adrian Smith'''. University of Sussex
'''Barbara Koole'''. Wasted Lab, Un laboratori de barri
'''Wouter Tebbens''', Free Knowledge Foundation.
18.30. World café: Materials / Processos socials / Coneixement19.30. Diàleg i conclusions.19.50. Final de la sessió
Fermí Vallvé presenta en representació d''''Eva Herrero''', Comissionada d’Ecologia, Ajuntament de Barcelona.
'''Didac Ferrer''', Director d’innovació, Tarpuna Cooperativa (fundador de Tarpuna)
Les màquines són l'excusa per teixir relacions-capital humà - innovació social al servei de la comunitat.
S'ha creat uns principis de funcionament sostenible per l'ateneu
Es presentaran diversos projectes
Quan fa 3 anys es va començar a parlar sobre ateneus de fabricació, ens vam adonar que era un espai municipal més però de cocreació- que permeti empoderament ciutadà, col.laboracions no probables,...
Cada ateneu té una temàtica diferent, i aquest és sostenibilitat, calia focalitzacio cap a aquest esperit.
S'han fet 5 sessions:
11/1 Marc de referència - Fabricacio Sostenible
25/1 Materials. Ús i transformació
08/02 Materials . Ecodisseny
22/2 Energia dels processos de fabricació
07/# Experiències internacionals
Finalitat era q tothom tingués una experiència de fabricació sostenible, i produïr un mafinest FabSost
<nowiki>http://tarpunacoop.org/fabsost/2016/01/16/sessio1/</nowiki>
'''Alfons Mias''', Ateneu de Fabricació, La Fàbrica del Sol (lab manager)
L'objectiu dels ateneus és popularitzar la fabricació digital.
A la Fàbirca del Sol, - objectiu: crear el que la gent necessita amb el rebuig q genera - seguint economia circular i ecodisseny
- partim de necessitats socials de l'entorn immediat i local
de rsidu a recurs, com la natura
Ecodisseny- dissenyar amb poc material, energia, transport, consum de recursos, multifunció...
Cal complementar amb:
- coneixement - també cal fer-lo sostenible + el que sabem - quan els artesans del barri desapareixin, si ho fan, des d'aquí potser es pot pensar com es recupera
- treballar col.labortivament - ppi bàsic, es vol promoure connexió entre persones, diversitat, confiança, retorn,
- sumar l'impuls de la xarxa amb altres projectes i plataformes ciutadanes de desesnvolupament sostenible i local
Projectes: - estan online al quark <nowiki>http://ateneusdefabricacio.barcelona.cat/membres/quark-ateneus/projectes/</nowiki> pero no em deixa entrar (has de registrar-te per obtenir un nom d'usuaria)t
Bandarres - pissarra portàtil amb materials reciclats
Reciclant joguines - petites parts de juguets que es perden i deixen jocs inutilitzats, es van reproduir en fusta tallada en làser unes papallones, i en canvi per un altre joc de rampes per on baixa un cotxe que sempre es perdia, el cotxe es va replicar en pasta, pas de xupaxup, i rodes de fusta. Prova que no sempre cal fer servir mètodes digitals de fabricació i a vegades es pot fer a mà. - dissenyen les instruccions per reparar el problema.
Mitjonetis - eina perquè persones amb discapacitat puguin posar-se mitjons - cerca de l'estat de l'art, necessitat de consell per part d'experts i de les persones amb les discapacitats.- ha quedat en el mon de les idees.
Taula rodona. Podem contribuir a la sostenibilitat des de la fabricació local?
'''Adrian Smith'''. University of Sussex - Science Policy Research Unit -
investigamos consecuencias sociales del cambio tecnológico
investiga la innovación de base social
movimientos de makerspaces, makers y ateneus de facbricación digital
en 2014 estuvo en Bcn para investigar ateneus de fabricació digital
En Londres 2015 - taller en el Machines Room con unas 60 personas <nowiki>http://openworkshopnetwork.com/workshop/machines-room/</nowiki>
makers, investigadores, ambientalistas, activistas, gente de financieras.
primer dia- presentaciones de personas con experiencias en making, fixing y desarrollo sostenible
SEgundo día- actividades en grupos para profundizar
Ponentes de POC21, MakLab, Aalto Unvisersity, FabLab, RSA Great Recovery, Tarpuna Cooperative, Demande Energy Equality, Restart Project, ... - algunos hacen actividades en talleres otros hacen actividades en las tiendas, las escuelas, donde se quedan las cosas, ateneus fuera de lso ateneus
Tres niveles:
Taller - Como se puede aumentar el compomiso al desarrollo sostenible en makerspaces?
Comunidad Como propotipos e iniciatives que se inician en makerspaces pueden salir y difundirse y reforzarse en comunidades?
Sociedad Como makerspaces pueden vincularse con alianzas y movimientos para cambiar la sociedad?
Actividades:
taller- sistemas de gestión ambiental ; normas y practicas de uso, jsuticia social; compromisos de sostenibilidad
comunidad - prototips aprtiipatorios, desarrollo comuntiario y emprenedorismo social
Sociedad- Crítical making (crear y construir para aprender, o concienciar ; concienca de la politica de diseño y fabricación; movimientos sociales.
Hay tendencias no sostenibles en maker spaces, hay corrupción de making por la logica del consumerismo
Los participantes perferían pensar en como cultivar una identidad y comunicdad más que aprender de las tecnologías, los participantes ya saben algo sobre tecnologia y lo que quieren son las habilidades de relacionarte con la comunidad.
Durante el taller se hacia la pregunta: ¿si makerspaces fuera la respuesta, cual seria la pregunta?
- reisgo de fetichización de herramientas
dar prioridar a pensar en la base social y sus problemas, luego pensar en recursos
segundo día- cómo un makerspace puede ser un espacio de intercambio de ideas, experiencias y actividades...
como atraer no-makers, gente que no tiene interes en fabricación pero tiene interes en su cultrua material, su entorno.
pensar en los motivos de la gente para participar, entender su moundo,
como cultivar habilidade s en el desarrollo comunitario, como construir plataformas con tencicas, métodos, ejemplos de desarrollo comunitario exitoso, documentaci´n
Roles:
Identificar y ahcer más visible y explorar supuestos ocultos en el diseño, también en la política de fabricación que tenemos,
Com soporar una posición mas agonal en makerspaces, y una conciencia crítca hacia del diseño, producción y consumo?
dejar la política fuera del maker spaces, colaboración entre personas con valores distintos, con posiciones sociales diversas.
No tenemos respuestas a estas preguntas, por esto estoy aquí.
Público - alguien que coordina parte pedagogica ateneus con escuelas y formación
'''Barbara Koole'''. Wasted Lab, Un laboratori de barri
Cities Method - Foundation - research in urban issues - Amsterdam and Stockholm
Farming the City - looking at food as a tool for urban developments - explored the cycle of food from agriculture- transport- consumption- waste Platform
A spinoff is Food Logica - a lot of organic or biologic food but the transport is polluting - they looked for a clean way for transport. electric bicycles transport
We own the city - looked at bottom up projects -
Wasted - plastic and waste - plastic is regarded as cheap but did an analysis within a neighbourhood of A'dam (Amsterdam Noord), why people don't separate plastic? no benefit, too much effort, not motivated to change routines.
In A'dam 1,8kg of plastic is recycled per person per year - we use around 25kg/person/year -> room for improvement.
Research - asking people what they liked, what not, if they seperated plastic waste, if not, why not, education level lower , poverty higher,
set up a project to reprocessing plastic waste in the neighbourhood - product designers created a product - they created:
1- wasted block in modular systems
2- educational package about plasticholism, plastic archeology, how to make wasted blocks - gone national (all over the Netherlands)
3- Reward system - local currency - the wasted coin - for each bag of plastic you get a coin- big community of businesses -
'''Wouter Tebbens''', Free Knowledge Foundation.
Molts desl objectes que hi ha a aquesta sala, son de plastic, si els instructables fossin lliures, es podrien fer aquí mateix.
Ajuntament s'ha apropriat l'autoria de tots els objectes fets aquí, i a més no es poden modificar, no són lliures ni oberts
Problemes del vell món:
- condicions laborals, materials primaris, robotització mà d'obra, apps per reparar ifixit no són aprovades per apple, anti reparació, obsolescència programada, software proprietari, privacitat -bigbrother- espionatge -
perquè el món és així? les primeres revolucions industrials ens han donat un model motl piramidal, jefes màxim control sobre inversions i beneficis - model poc democràtic, però model empresarial comú. un model quasi feudal.
això va lligat als monopolis intle.lecutals, patents, copyrights, que dóna exlcusivitat màxima als autors, limiten les idees de les persones.
Fa 60 anys es va començar a construir l'internet, d'un modelcentralitzat hem passat a una xarxa distribuida
La informació digital que es mou per aquestes xarxes es copia d'una manera que no té cost marginal , tot el dia estem copiant. Hi ha un cost marginal gairebé zero (energia) - en aquesta cultura de copiar, neix també el món del software, els primers ordinadors començaven a programar software- s'enviaven cintes de codi entre ells, desp´res els binaris, i en aquest ambit comença el programari lliure - Four Freedoms assure the right - 4 llibertats:
lliurement, personalitzat, copiar compartir i distribuir les modificacions
La mes coneguda - GNU General Public License (Linux,...)
però tb hi ha Createve Commons BY/ BY-SA - instruments que ens dónen els drets sobre les obres que distribuim
CERN Open Hardware License
European Union Public License
MIT, BSD, Apache Licenses
Motivacions -
si publico el meu projecte, de què viuré? les motivacions no sempre són monetaries...n'hi ha econòmiques, però també socials i tecnològiques.
el Software lliure - és clar que hi ha motivació econòmica, però no venen llicències, es venen els serveis, tens una reputació, aspectes socials amb motivació altruista, aprendre de la tecnologia, contribuir a millorar, solucionar problemes que tu tens,...
Entre les grans entitats conceptuals, les coses les hem organitzat sempre en comunitat, bens comuns, després mercat i estat - Elinor Ostrom- 2009- Gestió Recursos dels Béns comuns, ella parlava de béns naturals i aquí parlem de béns digitals.
L'economia del software- durant uns anys s'ha desenvolupant dins del mercat, però el valor s'ha anat traslladant als béns comuns (wikipedia vs enciclopedia britànica).
Vivim en un món híbrid, aquests 3 models conviuen a la vegada. P2P value -
1985 - primera patent de l'impressora digital - durant 20 anys no es podia fer recerca. el 2005 - Adrian Boyer - va fer el primer model codi obert lliure - impressores doityourself més gran del món - pots penjar les instruccions de com fer les peces a l'internet- hi ha moltes plataformes, open hardware repsitory - éticament molt bona. Fritzing et permet compartir i replicar dissenys electrònics.
Yeggi, Bld3r, Thing tracker network - són buscadors
wevolver - molt interessants, Hovalin - dues bessones que han penjat un violí, 26 hores d'imopressió i 70 euros
Open source ecology,- màquines per comunitat
Si nosaltres dissenyem i publiquem amb les 4 llibertats, la comunitat ho podra fer servir. - cal incoroprar reciclatge, reutilitzaci´, reparació; educació i entrenament. i es pot competar amb ajuntament, etiqueta de producte, visibilitat, incubadores socials, finançament comunal,, ...
| 