|
Finalment, com a construccions aïllades cal parlar de les ermites, capelles i esglésies, ja esmentades anteriorment, de Sant Andreu, al Cementiri Vell, [[Santa Maria de la Garriga]] i [[Sant Martí de Turà]].
=== LaEl vilaterme de Ribesaltescomunal ===
El creixement urbà de Ribesaltes ha fet desaparèixer bastants dels seus topònims dedicats a indrets específics o partides cadastrals. Tanmateix, encara es conserven els Arenals, la Boadella, el Camí del Jaç, el Camí del Mas del Molló, el Camí de Perpinyà, el Camí de Pià, el Camí de Salses, el Camí de Salses i Garrius, el Camí d'Espirà, el Camí de Torrelles, el Camí de Torremilà, el Camí de Vespella, el Camí de Vingrau, dues amb el nom de Camí d'Òpol i el Camí Vell de Vingrau (tots aquests designen les partides dels entorns d'aquests camins), el Camp de Ribesaltes, o ''Mariscal Joffre'', el Cargol, el Casot d'en Singlà, els Censals, la Clava, dues partides diferents amb el nom de les Colomines, la Cremada, Dejús Sant Andreu, els Farratjals, les Franqueses, la ''Gravière'', la Guardiola, el Jaç d'Amunt, el Jaç, la Llobera, el Mas de la Garriga, el Mas del Reart, el Mas Morer, la Merlessa, el Molí Nou, el Monar, el Paniçó, les Parets d'en Borrut, la Pedra d'en Palau, abans les Parets d'en Palau, la Pista de la Llavanera, els Ponts Molls, el Pou de la Carretera, els Prats, la Ramoneda, el Ròbol, el Romanissar, Rombau, el Salt de la Civada, les Sedes, la Siureda, les Solades, Sant Martí, o Sant Martí de Turà, la Teuleria, la Travessa d'Òpol, o la Guardiola Nord, i l'Ull de la Ramoneda.
La vila de Ribesaltes es formà a la dreta de [[l'Aglí]], just a llevant -també a la dreta- del lloc on el torrent de la Llobera desemboca en el riu. El 1172 es formà la vila a l'entorn de l'església de Santa Maria, a partir d'aleshores convertida en la parroquial de [[Sant Andreu de Ribesaltes|Sant Andreu]]. Aquesta [[Vila fortificada de Ribesaltes|vila medieval]]<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8734505176544185,42.771419845097455&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes La vila medieval de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> fou de seguida murallada; encara avui dia es conserven restes d'aquesta muralla. Tenia almenys set torres (Torre de l'Abisme, Torre de la Ciutat, Torre de l'Aglí, Torre de la Nina, Torre del Rellotge, o de la Plaça Vella, Torre Jalabert i Torre d'en ''Mailly''), almenys dos portals conservats (el Porxo de la Plaça Vella i el Porxo del Vall d'en ''Mailly'') i el seu fossar és avui dia quasi del tot reomplert (el Vall d'en ''Mailly''), i hi passen els carrers perifèrics del recinte medieval. A una certa distància a llevant, al cementiri de la vila, es conserva la primigènia església de [[Sant Andreu de Ribesaltes (església vella)|Sant Andreu]], romànica. Dins del nucli urbà hi ha també la capella privada del [[Maria Immaculada de Ribesaltes|Maria Immaculada]] del convent de les Germanes Missioneres del Cor Immaculat de Maria.
Aquesta vila primigènia es començà a expandir a través dels primers barris, entre els quals l'anomenat, precisament, el Barri, a més dels de les Eres i la Guingueta. Aquesta expansió ha anat englobant construccions abans aïllades, com el Cementiri Nou i el Cementiri Vell, segon i tercer cementiris de la vila, desaparegut el parroquial del costat de l'església, la Gara, al nord-oest del nucli, el Liceu Agrícola, veí de la Gara, el Pou de Glaç, i alguns ponts, com el Pont de l'Aglí, el de Peracalç, Sant Jaume o Pont Trencat (ara ja del tot desaparegut), el Pont Moll i el Pont Vell, o Pont Romà, també desaparegut. En els entorns de la vila hi ha la Zona Artesanal, a més dels espais de serveis de diverses menes esmentats a continuació.
===Demografia ===
|
