Després de la derrota otomana, l'administració del territori és assegurada per l'exèrcit britànic. AlEn el seu si, els sentiments respecte al [[sionisme]], els jueus i de la Comissió són particularment ambigus. Els oficials superiors s'oposen generalment al projecte en el qual veuen una font de disturbis i una injustícia respecte als àrabs, però parlen de bones relacions amb la Comissió amb la Comissió sionista, com ara el general [[Edmund Allenby]]. D'altres oficials, més aviat favorables al projecte sionista però que han d'administrar la comissió durant el dia a dia, mantenen relacions més conflictives amb ella, com ara el governador de Jerusalem [[Ronald Storrs]] o el general [[Louis Bols]].<ref name= "segev60">[[#segev|Tom Segev (2001)]], p.60, p.96.</ref> Diversos oficials són obertament antisemites i s'oposen igualment al sionisme.<ref name = "segev"/> El cas del coronel [[Richard Meinertzhagen]], un protagonista important en la repercussió que prendran els esdeveniments, és particular: Tom Segev el descriu com un antisemita,<ref>Tom Segev basa el seu judici en aquest extracte de les memòries de [[Richard Meinertzhagen]] : «Sóc impregnat de sentiment antisemites. Era en efecte un dia maleït aquell que va permetre als jueus i no als cristians introduir al món els principis del sionisme i que va permetre a cervells jueus i a diners jueus portar-los (...) »</ref> admirador del projecte sionista.<ref name = "segev"/>
