Convent de Santa Caterina (Barcelona): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m canviat enllaç ddd.uab fútil per un enllaç permanent |
|||
Línia 295:
D'entre els venerables, beats i sants, hi ha tres màrtirs del Japó: Fr. [[Domènec Castellet]], natural d'Esparreguera; Fr. [[Jacint Orfanell]], valencià, i Fr. [[Lluís Eixarc i Bertran|Lluís Eixarc]], barceloní, martiritzats al segle XVII; a Fr. [[Francesc Gil de Frederic]], màrtir també, a Fr. [[Ponç de Planella]], per ser [[inquisidor]] martiritzat per la part d'Urgell, qui va obrar, segons es diu, molts prodigis, al Beat [[Pere Cendra]], prior d'aquesta casa, al Beat [[Jofré de Blanes]].
Dels escriptors antics hi ha a Fr. [[Francisco Diago]], lector de teologia, que va escriure la «''Història dels victoriosísimos antics Comtes de Barcelona''», a Fr. [[Antonio Vicente Domènech]], que va escriure la «''Història general dels sants i homes il·lustres en santedat del Principat de Catalunya''», a Fr. [[Gabriel Casafages]] amb la seva «''Summa S. Thomae in compendium redacta''»; el cardenal Fr. [[Joan de Casanova]] i el seu «''De potestate Papae supra concilium''», a Fr. [[Pere Coll]], prior d'aquest convent, i als seus llibres sobre Aristòtil, i a molts altres, però tots a Sant [[Raimon de Penyafort]], tercer general de l'Orde, doctor i catedràtic de [[universitat de Bolonya|Bolonya]], canonge i paborde que havia estat de la Catedral de Barcelona, confessor de Jaume I,
Allí també prengué els hàbits [[Bernat Ribera]] que viatjà a predicar a l'[[Imperi Rus]] i a Viena. Ja entrats al segle XVIII, hi ha el pare [[Tomàs Ripoll]], del qual hi havia la làpida i bust a la porteria, fill d'aquest convent que bastí i dotà de nombrosos llibres la biblioteca, les obres allà narrades, sinó que va edificar el temple de [[Sant Magí de Brufaganya]], el Papa [[Climent XII]] va voler elevar a la dignitat de [[cardenal]], a la que refusà, indicant al pare Lambertini, que fou nomenat, i temps després col·locat al tron pontifici amb el nom de [[Benet XIV]]. Al segle XIX floriren a Santa Caterina el pare [[Domènec Comerma]], provincial, bibliotecari i escriptor i el pare [[Segimon Riera]].
== Primer [[studium]] documentat a Catalunya ==
Les dades historiogràfiques són escadusseres, el primer [[studium]] documentat fins ara a Catalunya fou el de l’[[Orde dels predicadors]] (segons el pare Marcillo a "''Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras''").<ref name="(S.I.)1685">{{cite book|author=Manuel Marcillo (S.I.)|title=Crisi de Cataluña hecha por las naciones estrangeras [sic]|url=https://books.google.es/books?id=c6-WbjW_7XkC&pg=RA2-PA193&dq=Marcillo+es+el+mas+antiguo+de+toda+la+Provincia+de+Aragon.&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjAvaG8r4bWAhWBwBQKHTLGCeoQ6AEIJjAA#v=onepage&q=Marcillo%20es%20el%20mas%20antiguo%20de%20toda%20la%20Provincia%20de%20Aragon.&f=false|year=1685|publisher=en la Imprenta de Mathevat|pages=2–}}</ref> Aquesta congregació tenia un [[studium]] de primer nivell en aquest important (avui dia convertit en Mercat) [[Santa Caterina del Sinaí|convent de Santa Caterina]] de Barcelona, des del segle XIII (1219) . en aquella "[null universitat medieval]" s'hi donava una formació científica -matemàtiques i geometria- satisfactòria per a l'època, i segons el Pare Marcillo hi donava classes [[Sant Raimon de Penyafort]] (1175-1275). Entre altres hi va estudiar [[Sant Vicent Ferrer]], [[Lògica epistèmica|Lògica]], [[Teologia]] i [[Filosofia]], uns 100 anys més tard.<ref name="(S.I.)1685" />
== Referències==
| |||