Mosaic del Circ de Bell-lloc (Girona): diferència entre les revisions

També és important destacar l'ús del color com a mitjà per a la creació de volumetria en els cossos i els diferents elements.

 

 

Ens trobem davant uns codis artístics propis de la Roma baix imperial, en què les formes de representació es mouen entre dos camins de manera simultània: una tendència mimètica heretada de l'època imperial, de procedència hel·lenística, en què es vol expressar la màxima volumetria física possible; i una tendència nova que opta per refermar-se sobre la superfície bidimensional, plana. Tant per les absències d'arrel iconogràfica, com per la constatació de dificultats evidents per resoldre la representació de certs elements, s'ha apel·lat tant a la mancança d'espai, com a la negació de l'ofici de l'artista, com a motius econòmics i d'estalvi. Aquestes respostes però, no resulten convincents. Què ha portat al museista o al promotor a emprendre un mosaic en què no es destacada de manera clara qui és el guanyador, en què hi apareixen elements que no tenen res a veure amb la iconografia pròpia dels circs, però alhora té una mostra una voluntat clara de fer referència a la ciutat de Roma i als seus orígens, i a destacar la presència de l'àmbit de l'oppidum i de les diferents quadrigues? Els interrogants, avui, perduren. El que sí que és clar es que ens trobem davant d'algú que dominava els recursos i els codis propis de la tradició hel·lenística, tant per l'excel·lent tractament volumètric en alguns elements com per l'ús del color. Un artífex que sap usar de manera intel·ligent els recursos d'escala per destacar certes figures i elements.