Kunrei-shiki: diferència entre les revisions

*Quan ''he'' へ es fa servir com a partícula s'escriu ''e'', no ''he'' (como en Nipponsiki).

*Quan ''wo'' を es fa servir com a partícula s'escriu ''o'', no ''wo''.

*Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un [[circumflex]], per exemple, la ''o'' llarga s'escriu ''ô''.

*Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.

*La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb [[majúscula|majúscules]] inicials.

 

'''Kunreisiki''' (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat '''Kunrei-shiki''' en el sistema [[Hepburn]]) és un sistema de [[romanització]], és a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del [[japonès]] a l'[[alfabet llatí]].

Com el sistema Kunrei-shiki està basat en la [[fonologia]] japonesa, als estrangers (com els parlants d'anglès o català) de vegades els resulta estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de [[kana]] com '''ティ'''ーム (en la seva escriptura més tradicional チーム) ''team'' (''equip'', paraula presa de l'anglès). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de forma distinta com '''''tī'''mu'' i ''chīmu'' respectivament, oferint una indicació més precisa de la seva pronunciació en anglès. En la fonologia japonesa, no obstant això, els sons ティ "t'i" i チ "ti" són el mateix [[fonema]], i es representen en Kunreisiki com a ''t'îmu'' i ''tîmu'' respectivament. L'[[apòstrof]] ' indica "inestable, però identificat com el mateix so". Aquest tipus de lògica sovint confon als quals no coneixen bé la fonologia japonesa.

 

 

Hui dia, els que fan servir Kunreisiki són en la seva majoria parlants nadius del japonès (especialment dintre de Japó) i [[lingüística|lingüistes]]. El gran avantatge de Kunreisiki és que és més capaç d'il·lustrar la [[gramàtica japonesa]], ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula a la dreta). El problema més seriós del sistema Hepburn és que canvia l'[[arrel verbal]], quan, gramaticalment parlant, l'arrel ha de canviar-se en cap cas.