Kunrei-shiki: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: en:Kunrei-shiki romanization |
m Robot viquificant la sintaxi de taules |
||
Línia 1:
{| border="1" width="300" align="right"
|+ '''Kunreisiki'''
|-----
| a || i || u || e || o
|-----
| ka || ki || ku || ke || ko
|-----
| sa || si || su || se || so
|-----
| ta || ti || tu || te || to
|-----
| na || ni || nu || ne || no
|-----
| ha || hi || hu || he || ho
|-----
| ma || mi || mu || me || mo
|-----
| ya || (i) || yu || (e) || yo
|-----
| ra || ri || ru || re || ro
|-----
| wa || (i) || (u) || (e) || (o)
|-----
| n || || ||
||
|-----
| ga || gi || gu || ge || go
|-----
| za || zi || zu || ze || zo
|-----
| da || (zi) || (zu) || de || do
|-----
| ba || bi || bu || be || bo
|-----
| pa || pi || pu || pe || po
|-----
| kya || || kyu ||
|| kyo
|-----
| sya || || syu ||
|| syo
|-----
| tya || || tyu ||
|| tyo
|-----
| nya || || nyu ||
|| nyo
|-----
| hya || || hyu ||
|| hyo
|-----
| mya || || myu ||
|| myo
|-----
| rya || || ryu ||
|| ryo
|-----
| gya || || gyu ||
|| gyo
|-----
| zya || || zyu ||
|| zyo
|-----
| (zya) || || (zyu) ||
|| (zyo)
|-----
| bya || || byu ||
|| byo
|-----
| pya || || pyu ||
|| pyo
|-----
| colspan="5" | Notes:
*Quan ''he'' へ es fa servir com a partícula s'escriu ''e'', no ''he'' (como en Nipponsiki).
*Quan ''ha'' は es fa servir com a partícula s'escriu ''wa'', no ''ha''.
*Quan ''wo'' を es fa servir com a partícula s'escriu ''o'', no ''wo''.
*Les vocals llargues s'indiquen mitjançant un [[circumflex]], per exemple, la ''o'' llarga s'escriu ''ô''.
Linha 205 ⟶ 67:
*Les consonants geminades es marquen doblant la consonant que segueix al caràcter っ.
*La primera lletra d'una frase, així com tots els noms propis, s'escriuen amb [[majúscula|majúscules]] inicials.
*[[ISO 3602]] té la forma estricta, vegeu Nipponsiki ([[Nihon-shiki]]).
|}
'''Kunreisiki''' (訓令式 "sistema ordenat pel gabinet", romanitzat '''Kunrei-shiki''' en el sistema [[Hepburn]]) és un sistema de [[romanització]], és a dir, un sistema que serveix per transcriure els sons del [[japonès]] a l'[[alfabet llatí]].
Linha 226 ⟶ 88:
Com el sistema Kunrei-shiki està basat en la [[fonologia]] japonesa, als estrangers (com els parlants d'anglès o català) de vegades els resulta estrany, en particular quan s'enfronten a noves combinacions de [[kana]] com '''ティ'''ーム (en la seva escriptura més tradicional チーム) ''team'' (''equip'', paraula presa de l'anglès). En Hepburn, aquestes dues escriptures es representarien de forma distinta com '''''tī'''mu'' i ''chīmu'' respectivament, oferint una indicació més precisa de la seva pronunciació en anglès. En la fonologia japonesa, no obstant això, els sons ティ "t'i" i チ "ti" són el mateix [[fonema]], i es representen en Kunreisiki com a ''t'îmu'' i ''tîmu'' respectivament. L'[[apòstrof]] ' indica "inestable, però identificat com el mateix so". Aquest tipus de lògica sovint confon als quals no coneixen bé la fonologia japonesa.
{| border="1" width="100" align="right"
|-----
| colspan="3" align="center" | Exemple:<br>tat-u
|-----
|-----
| Mizen 1 || tat-a- || tat-a-
|-----
| Mizen 2 || tat-o- || tat-o-
|-----
| Ren'yô || tat-i- || tach-i-
|-----
| Syûsi || tat-u. || tats-u.
|-----
| Rentai || tat-e- || tat-e-
|-----
| Meirei || tat-e. || tat-e.
|}
Hui dia, els que fan servir Kunreisiki són en la seva majoria parlants nadius del japonès (especialment dintre de Japó) i [[lingüística|lingüistes]]. El gran avantatge de Kunreisiki és que és més capaç d'il·lustrar la [[gramàtica japonesa]], ja que el sistema Hepburn fa que algunes conjugacions regulars semblin irregulars (vegeu la taula a la dreta). El problema més seriós del sistema Hepburn és que canvia l'[[arrel verbal]], quan, gramaticalment parlant, l'arrel ha de canviar-se en cap cas.
|