Revisió del 23:49, 1 ago 2017 modifica Uriel1022 (discussió \| contribucions) 179 edits →‎Bibliografia ← Edició anterior		Revisió del 08:47, 4 set 2017 modifica desfés Csadurni (discussió \| contribucions) 753 edits m nebot-nét -> renebot (fill d'un nebot o d'una neboda) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 140: El 1939 (el període d'entreguerres va ser l'apogeu de la [[Unió racionalista]]), Pasteur Vallery-Radot, nét de Louis Pasteur, va fer aquest aclariment: "El meu pare sempre va cuidar de dir, i la meva mare també, per descomptat, que Pasteur no era practicant. Si s'obre ''La vida de Pasteur'', es veu que el meu pare parla de l'espiritualitat i no del catolicisme de Pasteur. Recordo perfectament la irritació del meu pare i la meva mare, quan algun sacerdot, es permet atribuir aquestes paraules que ell mai va dir: "Tinc la fe d'un carboner Breton. (...)". Tota la literatura que s'ha escrit sobre el pretés catolicisme de Pasteur és absolutament fals."<ref> Pasteur Vallery-Radot, Carta a Paul Dupuy, 1939, citat per Hilaire Cuny, ''Pasteur et le mystère de la vie'', París, Seghers, 1963, p. 53-54. Patrice Pinet, ''Pasteur et la philosophie'', París, 2005, p. 134-135, també referenciat per Pasteur Vallery-Radot referint-se a Pasteur Vallery-Radot a ''Pasteur inconnu'', p. 232, i George Andrew, ''Pasteur'', París, 1958, p. 187. De la mateixa manera, la frase "Una mica de ciència allunya de Déu, molta li dóna l'esquena", sovint atribuïda a Pasteur sense cap referència, es remunta a [[Francis Bacon (filòsof)\|Francis Bacon]], que va expressar la mateixa idea a diverses de les seves obres, incloent la seva ''Meditationes sacrae'', ''De Atheismo''. (Vegeu, per exemple, ''Œuvres philosophiques de Bacon, avec notice, sommaires et éclaircissemens'', per M. Bouillet, t. 3, París, 1834, p. XXXIV, núm. 1, i pàg. 473, disponible a [http://books.google.be/books?id=ziQCAAAAQAAJ Google Books].) </ref> El 1994-1995, Maurice Vallery-Radot, ~~nebot-nét~~renebot de Pasteur i activista catòlic,<ref>[http://www.oeuvre-orient.fr/article.php3?id_article=122 Œuvre d'Orient]</ref> no es limita només a l'espiritualisme, el teisme de Pasteur, sinó que sosté que Pasteur era bàsicament catòlic, encara que no anava a l'església regularment.<ref>Maurice Pasteur Vallery-Radot, ''Pasteur'', éd. Perrin, 1994; La Croix, 31 de desembre de 1995. Vegeu també [http://www.referatele.com/referate/franceza/online3/PASTEUR---Bruno-Latour-Maurice-Vallery-Raddot-lInstitut-Pasteur-referatele-com.php Ibid. Ressenya del llibre][http://www.pasteur.fr/pasteur/histoire/BiblioPasteur.html#2 Ibid. Ressenya a www.pasteur.fr]. "Pel que sembla, Pasteur anava a l'església els diumenges, a l'estiu, quan era a Arbois. (...) Pasteur, un cop alliberat de totes les funcions administratives de l'Escola Normal, no va estar (...) a Missa a la seva parròquia, i la seva dona i la seva filla se'n anaven soles." P. Pinet, ''Pasteur et la philosophie'', París, L'Harmattan, 2005, p. 135, que fa referència a l'obra de Richard Moreau (Moreau R., « Les expériences de Pasteur sur les générations spontanées », ''La Vie des sciences. Comptes rendus de l'Académie des sciences'', sèrie general, Vol 9, 1992, p 254-260, ''Préhistoire de Pasteur'', París, L'Harmattan, 2000, p 210-214, ''Louis Pasteur : De Besançon à Paris, l'envol'', París, La Harmattan, 2003, p. 154-156) en la qual Pasteur era un deista que cristià. </ref> El [[2004]], Pasteur serveix com a suport moral a una causa de naturalesa diferent: el seu precedent es fa servir a l'Assemblea Nacional a favor de l'[[eutanàsia]] compassiva.<ref> (en francès) [ http://www.assemblee-nationale.fr/12/pdf/rap-info/i1708-t2.pdf Informe en nom de la missió d'informació sobre l'acompanyament al final de la vida] - Volum II (30 juny de 2004) (vegeu pàgina 42) (pdf)</ref> Els informes de la Comissió, de Léon Daudet, alguns dels 19 russos tractats contra la ràbia per Pasteur van desenvolupar la malaltia i que, per evitar-los un sofriment terrible que hauria estat seguit d'una mort segura, se'ls va practicar l'eutanàsia amb el consentiment de Pasteur.<ref> Léon Daudet, ''Souvenirs des milieux littéraires, politiques, artistiques et médicaux'' (chap. « Devant la douleur », pp. 170-171), éd. Robert Laffont (collection Bouquins) (ISBN 978-2-221-07175-5). Veure el context de la cita a [http://agora.qc.ca/reftext.nsf/Documents/Euthanasie--Un_cas_deuthanasie_consensuelle_au_XIXe_siecle_par_Leon_Daudet l'Encyclopédie de l'Agora]</ref> Hi va haver un moment en què un Pasteur practicant l'eutanàsia no era una cosa alegre d'exhibir: [[Axel Munthe]], qui també havia explicat l'eutanàsia d'alguns dels russos mossegats a la versió original en anglès del seu llibre ''The Story of San Michele''.<ref> Axel Munthe, ''The story of San Michele'', ed. John Murray, 2004 (primera edició [[1929]].), P. 54-56 (ISBN 0-7195-6699-1) </ref> == Honors i avaluacions ==

Louis Pasteur: diferència entre les revisions