Papa Sixt II: diferència entre les revisions

La data de la seva elecció va ser el [[31 d'agost]] del [[257]].{{Sfn|Ott|1913|p=}} Pel que fa al seu context històric, cal destacar que el seu pontificat s'inicia en el moment en què l'emperador [[Valerià I|Valerià]] va abandonar la seva actitud anterior de tolerància envers els cristians i va iniciar la seva [[Persecució de Valerià|persecució]] en contra d'aquesta religió, d'aquesta forma obligava a molts a participar de les cerimònies religioses paganes estatals i va prohibir-los reunir-se en els cementiris.{{Sfn|Kelly|Walsh|2010|p=17-18}} Amb tot, sembla que després de la seva elecció, Sixt va eludir a les autoritats romanes, i va poder dedicar-se a les seves activitats com a bisbe de Roma, de fet durant el seu mandat es van restablir les relacions i la comunió amb les esglésies africanes i asiàtiques que s'havien trencat a causa de la lluita entre [[Cebrià de Cartago|Cebrià, bisbe de Cartago]] i [[Papa Esteve I|Esteve I]], predecessor en la càtedra romana, sobre la necessitat de batejar de nou els [[heretge]]s que retornaven a la comunió de l'Església.{{Sfn|Herzog|Schaff|Hauck|1910|p=446}} La discussió va estar a punt de provocar un ruptura total entre l'església romana i les esglésies d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] i [[Anatòlia|Àsia Menor]]. Per això, Sixt II, més conciliador que Esteve, tal com apunta el diaca [[Ponci Diaca|Ponci]], que el defineix com un sacerdot bo i pacífic (''bonus et pacificus sacerdos''), va aconseguir restaurar les relacions entre les esglésies, però tot i això, es va mantenir ferm el costum romà de no rebatejar els heretges.{{Sfn|Ott|1913|p=}}{{Sfn|Kelly|Walsh|2010|p=17-18}}