Merv: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - a Xina. + a la Xina. |
|||
Línia 18:
Sota els sassànides fou seu d'un [[marzpan]] que governava les ''marques del Nord'' i era el punt més avançat de l'imperi després del qual ja venien les ciutats estat de [[Sogdiana]], el [[Khwarazm]] i la gran estepa dominada pels [[Turcs Occidentals|turcs occidentals]]. Podria ser la ''Ho-Mo'' (en realitat, Mo-ho) del viatger budista xinès [[Hueng-tsang]].<ref>
a una carta xinesa del segle XIV hi figura amb el nom Ma-li-wu</ref> El darrer rei sassànida [[Yazdegerd III]] (632-651) fou assassinat no lluny de la ciutat<ref>Fou enterrat pel metropolità cristià de Merv Iliyya a Pa-yi Baban</ref> pel [[marzuban]] persa Mahui Suri,<ref>
Per aquest acte el perses van anomenar a la ciutat com ''Khudah-dushman'' "Desfavorable als Reis" </ref> que es va rendir en acostar-se els àrabs manats per [[Abd-Al·lah ibn Àmir]], governador del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]], signant un pacte amb Mahui pel qual aquest pagaria un fort tribut de tres milions de dirhams i 200.000 ''djaribs'' de blat i ordi; els ''dekhans'' (àrab: ''dikhans'') de l'oasi s'encarregarien de recaptar els impostos i les tropes de guarnició àrab serien allotjades pels habitants.<ref>La guarnició fou de quatre mil homes </ref> Va esdevenir la capital de la província del Khorasan. El [[671]] [[Ziyad ibn Abih]] Sufyan va enviar 50.000 persones de [[Bàssora]] i [[Kufa]] a colonitzar la regió, que foren instal·lades pel següent governador Rabi ibn Ziyad al-Harithi (671-673); els colons àrabs es van barrejar amb la població iraniana local, sobretot quan van adquirir terres i van esdevenir subjectes al tribut per part dels ''dikhans''. Els colons que venien de Kufa van retenir les seves simpaties alides. Merv fou la base des de la qual [[Kutayba ibn Muslim]] va sotmetre part de l'Àsia central, incloent [[Balkh]], [[Bukharà]], [[Regne de Fergana|Fergana]] i [[Kashghària]], i es va acostar a la Xina.
Al [[segle VII]], l'emigració àrab a la zona fou considerable i els colons la van portar a un nivell de prosperitat que mai havia conegut. Les tècniques agrícoles es van expandir, però mancava blat, que era importat de les valls de [[Kashka Darya]] i [[Zarafshan]]; probablement al segle VIII o IX es va introduir la sericultura. L'arqueologia moderna mostra que la ciutat de Merv no era continuada, sinó que tenia tres principals nuclis: Gavurkala, que corresponia a la Merv sassànida;<ref> la ciutadella era anterior i havia sorgit a l'entorn del castell d'un ''dekhan'' o noble, però no era la Merv [[aquemènida]] ja que no podia ser tant anterior</ref> Sultankala, a l'oest de l'anterior, sorgida a partir del segle VIII; i Abd Allah Khankala, al sud de l'anterior. A la part occidental de Gavurkala es va formar un barri, que ja existia quan van arribar els àrabs, i fou anomenada ''Rabad'' per aquestos i encara que la gran mesquita es va construir a Gavurkala, el centre de gravetat es va desplaçar cap al Rabad i s'hi van traslladar l'administració i els edificis religiosos; al final del [[segle VII]] es va construir la segona Gran mesquita a la vora del canal Razik, que marcava el límit del Rabad. En temps d'[[Abu Muslim]] a la meitat del segle VIII, el nucli principal de la ciutat es va desplaçar encara més a l'oest fins al canal Madjan, en el que fou Sultankala, que va tenir una muralla de rajola amb diverses torres.<ref> aquesta muralla fou restaurada per [[Malik Shah I]] vers 1070-1080 </ref> Un monestir cristià de nom ''Masardjasan'' és esmentat al nord de Sultankala.
| |||