Ctesifont: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
{{infotaula geografia política}} |
m Corregit: "a Xina" |
||
Línia 13:
Uns anys després l'imperi part fou enderrocat per la rebel·lió d'un vassall del [[Fars]], els prínceps Sassànides el [[224]]. El [[226]] el primer rei sassànida Ardashir hi va ser coronat. Ctesifont fou mantinguda com a capital d'estiu (la capital d'hivern fou [[Hamadan]]). Selèucia fou rebatejada Veh-Ardashir (La bona ciutat d'Ardashir) i va conservar també el seu rang. El [[238]] l'emperador Gordià III va amenaçar la ciutat però va morir abans de poder ocupar-la. El [[262]] la va ocupar [[Odenat]] de [[Palmira]], i el [[283]] la va ocupar l'emperador Car. El [[363]] [[Julià l'Apòstata]] va morir en el seu intent d'ocupar la capital persa. La població era majoritàriament aramea, siriana i àrab i de religió cristiana i jueva; la ciutat fou seu de l'[[exiliarca]] jueu i del patriarca nestorià, i el [[410]] s'hi va celebrar un sínode dels [[nestorians]].
El [[segle V]] fou un centre de la dissidència nestoriana. Els clergues nestorians de Ctesifont van evangelitzar regions orientals com [[Margiana]] i [[Ària (Pèrsia)|Ària]] i fins i tot al segle següent (vers [[635]]) van arribar a la [[Xina]]. Vers el [[450]] la ciutat de Veh-Ardeshir (Nova Selèucia) va quedar dividida en dues per un canvi del curs del Tigris.
El [[540]] el rei persa [[Cosroes I]] va conquerir [[Antioquia de l'Orontes|Antioquia]] a [[Síria (província romana)|Síria]] i els seus habitants deportats a Ctesifont. Al costat de Veh Ardashir, l'antiga Selèucia, fou fundada [[Antioquia de Cosroes]] (Weh Antok Khosrow o també Rumagan). Habitants d'altres ciutats també foren portats en anys següents a la rodalia de Ctesifont. El [[627]] l'emperador [[Imperi Bizantí|bizantí]] [[Heracli]] va arribar davant la ciutat per imposar els termes de la pau però els perses van forçar la seva retirada.
| |||