Escut de Girona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Pere el Cerimoniós|
→‎Història: Güell (riu)|
Línia 9:
Girona fou el centre d'un dels catorze comtats originaris de Catalunya, fundat per [[Carlemany]] l'any [[785]]. Un segle més tard el [[comtat de Girona]] es va unir al de [[comtat de Barcelona|Barcelona]] ([[878]]) i va passar sota la jurisdicció dels comtes reis: aquesta és la raó de les [[bandera de Catalunya|armes reials de Catalunya]], presents a l'escut de Girona des del començament del [[segle XIII]].
 
També d'aquesta època és l'escussó amb el vairat d'ondes, de gules i argent, que és el senyal tradicional i identificatiu de la ciutat (ja apareix en un segell de [[1289]]); el nombre de peces ha estat inestable, quatre o tres, i també els esmalts, gules o atzur, i es diu que recorda els quatre rius ([[Ter]], [[Onyar]], [[Güell (riu)|Güell]] i [[Galligants]]) que conflueixen a Girona. L'escut oficial s'ha establert finalment amb tres peces esmaltades de gules, tal com apareixien a les armories de [[1372]] i [[1476]] respectivament.
 
L'antic comtat va esdevenir més endavant un ducat ([[1351]]), quan [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] el Cerimoniós va atorgar el títol de duc al seu primer fill, l'infant Joan. El [[1414]], el rei [[Ferran I]] va donar el títol de [[Príncep de Girona]] al seu fill primogènit, l'infant [[Alfons el Magnànim|Alfons]]. És per això que hi ha una corona de príncep al capdamunt de l'escut.