Mao Zedong: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Corregit: "de Xina" |
||
Línia 56:
{{Audio|Zh-Mao_Zedong.ogg|'''Mao Zedong'''}}, [[polític]], [[Estadística|estadista]] i [[poeta]] [[Xina|xinès]] (Shaosan, Hunan, [[26 de desembre]] de [[1893]] – [[Pequín]], [[9 de setembre]] de [[1976]])
El [[1921]] va ser un dels fundadors del [[Partit Comunista de la Xina]]. Va revoltar els pagesos i intentà un aixecament a Hunan, però fracassà. Progressivament imposà els seus criteris a dins el partit, arribant a cap del moviment comunista el 1935. El [[1949]] després d'una llarga guerra civil proclamà la [[República Popular de la Xina]].
Va ser President del [[Politburó]] del [[Partit Comunista de la Xina]] des del [[1943]] i president del Comitè Central del [[Partit Comunista de la Xina]] des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa [[Xina]] com a resultat de la victòria en la [[guerra civil xinesa]] i en funda la [[República Popular de la Xina]] el [[1949]].
Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a [[maoisme]], en paral·lel a la ideologia política de l'[[estalinisme]], i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l'agricultura durant l'anomenat [[Gran Salt Endavant]]. Va crear, i més tard trencar, l'aliança amb la [[Unió Soviètica]]. Més endavant va encetar la [[Revolució Cultural]].
Línia 88:
Mao va escapar al terror que es va desencadenar a la Xina la primavera i estiu de [[1927]], quan el KMT, ja dominat per la figura de [[Chiang Kai-shek]], va trencar l'aliança amb els comunistes. De nou a Hunan, Mao va dirigir l'''Aixecament de la Collita de Tardor'' en [[Changsha]], amb l'objectiu de prendre el poder i fer de Hunan una província independent del Kuomitang. Aquest aixecament va ser derrotat i el mateix Mao va estar a punt de ser afusellat, però va aconseguir escapar dels guàrdies que el portaven al lloc de l'afusellament.
Després de durs combats, Mao i el seu grup guerriller es van refugiar en les muntanyes de [[Jinggang]] al sud-est de la Xina. Temps després se'ls unirien les tropes de [[Zhu De]] i de [[Zhou Enlai]], qui també venien fugint de l'ofensiva del KMT, i crearien la primera base revolucionària en aquella regió, l'embrió d'un nou Estat, la [[República Soviètica de la Xina]], de vegades anomenada simplement ''[[soviet de Jiangxi]]'', de la qual va ser triat president. Va ser durant aquest període quan Mao es va casar amb He Zizhen, després que la seua primera esposa, Yang Kaihui, haguera estat assassinada per les forces del [[KMT]].
Mao amb l'ajut de [[Zhu De]], va organitzar un modest però efectiu exèrcit d'escamot, va portar a terme reformes en l'àmbit rural i va proveir de refugi als comunistes que fugien de les purgues que es portaven a terme en les ciutats. El Partit Comunista va tornar a créixer, l'Exèrcit Roig per aquella època comptava amb uns 60.000 homes.
Línia 106:
En aquel moment, Mao afirma que dins del KMT havien sectors de burgesia nacional, oposada a l'imperialisme, i sectors de burgesia compradora, que se subordinaven a un o altre imperialisme. I que Chiang Kai-shek representava a sectors de burgesia compradora subordinats als imperialismes [[estatunidenc]] i [[Anglaterra|Anglès]], i per tant oposats a aquells subordinats a l'imperialisme japonès. Així, el Front Únic Antijaponés es va fer amb aquella burgesia amb la qual es va estar en guerra des de 1927 fins a l'incident de Xi'an, i una vegada derrotat l'invasor japonès, els comunistes van haver de tornar a enfrontar-se al Kuomintang.
El [[1944]], Estats Units va enviar una missió diplomàtica anomenada la missió Dixie, per a entrevistar-se amb els comunistes. Segons comenta Edwin Mose en el seu llibre sobre la història de la Xina:
''La majoria dels nord-americans estaven favorablement impressionats amb els comunistes, qui semblaven ser menys corruptes, més units i més vigorosos en la seua resistència contra el Japó que el Kuomintang. També van poder constatar que els comunistes eren populars en àmplies àrees de la Xina, particularment en el nord. Al final, no obstant això, aquest contacte entre els nord-americans i els comunistes xinesos no va produir cap resultat''.
Després de la [[Segona Guerra Mundial]], els Estats Units van seguir protegint a Chiang Kai-shek, ja obertament en guerra contra l'exèrcit comunista de Mao Zedong, rebatejat com a [[Exèrcit Popular d'Alliberament]] (EPL), en la seua estratègia de derrotar el comunisme on aquest es manifestara. Igualment, la Unió Soviètica va rdonar suport a Mao, si bé l'ajuda militar que van rebre d'aquesta nació mai va ser tan alta com originalment es creia i constantment es va mantenir molt per sota de les promeses soviètiques.
Línia 132:
Després de la defunció de [[Stalin]] i la pujada al poder de Khruixòv, les relacions sino-soviètiques es van deteriorar considerablement. Es van produir disputes frontereres i desacords en relació al camí que havia de seguir el comunisme, és a dir si seguir fomentant la revolució o, per contra, mantenir l{{'}}''statu quo''.
Com a resultat del desastre del Gran Salt Endavant i la deterioració de les relacions sino-soviètiques, alguns líders xinesos, entre ells [[Liu Shaoqi]] i [[Deng Xiaobing]] van decidir que Mao havia de ser deposat com cap de l'Estat, relegant-li a una posició merament simbòlica i cerimonial. El [[1959]], Liu Shaoqi va accedir al lloc de President de la República Popular de la Xina, Cap de l'Estat, mentre que Mao va mantenir la seua posició de President del Partit Comunista. Liu va començar a cercar solucions als problemes de la Xina a través de polítiques de caràcter més reformista.
Mao va portar a terme el que es va denominar la [[Revolució Cultural]] el [[1966]]. Açò li permetia a Mao estar per sobre de la jerarquia del partit, donant poder directament als guàrdies rojos, grups de joves defensors de l'ortodòxia ideològica, que van arribar a crear els seus propis tribunals. La Revolució Cultural va cercar impulsar el camí cap al socialisme, i denunciar els qui s'oposaven al mateix. Per a això van adoptar mesures de tot tipus, des de la destrucció de l'art considerat burgès, assalts a persones vestides a la manera occidental, interrupció de cerimònies religioses, etc. Una mesura de gran importància va ser la pegada de cartells, en els quals denunciaven el qual consideraven errors de diferents membres destacats del partit.
Línia 138:
Va ser durant aquest període quan Mao va triar a [[Lin Biao]] com el seu successor. No està clar si Lin estava planejant un colp d'estat o un intent d'assassinat a Mao, el que sí que se sap és que va morir en un accident aeri quan el seu avió sobrevolava Mongòlia en intentar fugir del país amb rumb a Moscou. Posteriorment, es va anunciar que Lin havia planejant la destitució de Mao, i fins i tot el seu assassinat en dues ocasions, i va ser expulsat pòstumament del partit. Per a aquesta època, Mao havia perdut la confiança de molts dels dirigents del partit.
El [[1969]], es va celebrar l'IX Congrés Nacional del Partit Comunista de la Xina, en el qual Mao va anunciar que la Revolució Cultural havia acabat, si bé sovint es considera que la revolució cultural es va estendre fins a la defunció de Mao en 1976. En els últims anys de la seua vida, Mao va experimentar seriosos problemes de salut deguts possiblement al mal de Parkinson, així com problemes pulmonars i cardíacs com a conseqüència del tabac. Durant aquests anys, Mao va romandre passiu mentre diverses faccions dins del Partit Comunista lluitaven per a assolir el poder després que Mao morira.
Mao va morir el [[9 de setembre]] de [[1976]] a l'edat de 82 anys i la lluita pel poder dins del partit es va intensificar. D'una banda estaven els esquerrans liderats per l'anomenada [[Banda dels Quatre]], dirigida per la vídua de Mao, [[Jiang Qing]], qui advocaven per la continuació de la política de mobilització revolucionària de masses. Per altra banda, estaven dos grups més moderats; un liderat per [[Hua Guofeng]], el successor designat pel mateix Mao, que advocava per la tornada a la direcció centralitzada seguint el patró soviètic, i altre liderat per [[Deng Xiaobing]], que estava a favor de reformar completament l'economia de la Xina d'acord amb polítiques pragmàtiques, desenfatitzant el rol de la ideologia en la determinació de les polítiques econòmiques i socials.
Al final, els moderats van assolir el control del govern, i [[Deng Xiaobing]] es va imposar sobre Hua Guofeng en la lluita pel poder.
| |||